solitud

com un mossén ben sord
tot confessant un cor de muts
la solitud em rep amb un ram de flors
-hola bon dia, benvingut què tal com et va?
seriosa digna d'un galant
enganxosa amiga fleuma i figa flor,
sense prèvi avis et vindrà a visitar
innocent, quan menys fa falta et ve a trobar
de bon cor, de bon gust
hi ha algú que a la fi no et vol, hi ha algú, sense rancor
com un senyor l'he convidat a un te melós
hem xerrat junts amb pau pels descosits
tots dos fins tards perduts hem passejat pel port
hem barrejat un cigarret, ben tous fent tombs
tots junts hem renegat del temps
com bons cosins hem anat al llit,
idiota i crua, llefiscosa amb gust,
xiripitiflautica ambulant
quan menys fa falta et ve a trobar innocent.
hi ha algú que a la fi no et vol,
hi ha algú, sense rancor
signes del temps, on ets? sota el cobrallit
a cada voraviu, rera cada cul
tot fent un pipi, cosint calçotets
ebri recordant el pa amb vi oli i sal
li he picat l'ullet amb riure de peix
delicadament li he volgut dir adéu
s'ha enrampat la mà, de genolls plorant
m'ha agafat el pit ben fort m'ha dit
noooo, no em deixis mai, mai sola...

[adrià puntí/solitud/pepalallarga i...]