vés a la merda (no com a parella)

this is our last goodbye
i hate to feel the love between us die
but it's over
just hear this and then i'll go
you gave me more to live for
more than you'll ever know
this is our last embrace
must i dream and always see your face
why can't we overcome this wall
well, maybe it's just because i didn't know you at all
kiss me, please kiss me
but kiss me out of desire, babe, and not consolation
you know it makes me so angry 'cause i know that in time
i'll only make you cry, this is our last goodbye
did you say no, this can't happen to me,
and did you rush to the phone to call
was there a voice unkind in the back of your mind
saying maybe you didn't know him at all
you didn't know him at all, oh, you didn't know
well, the bells out in the church tower chime
burning clues into this heart of mine
thinking so hard on her soft eyes and the memories
offer signs that it's over... it's over

[jeff buckley/last goodbye/grace]

Sí que ho entenc.
I estic cansat de passar per un tros de pedra que no té cap tipus de
sensibilitat.

Però la idea de ser amants va ser teva. Pas meva.
I jo t'ho vaig preguntar: "Segur que et farà bé?".
I tu em vas dir que cap problema.
I vam tenir una relació d'amants, per a mi, molt bona. Perquè follar
deixa de ser només un polvo quan ho fas amb algú a qui t'estimes, a
qui coneixes molt bé, amb qui hi ha complicitat d'haver compartit un
tros de vida.

Jo ho he fet i potser fora bo que tu també ho fessis. Parlo
d'un exercici de realisme, de deixar de banda sentiments i adonar-se'n
que la vida de cadascú fa impossible que tu i jo siguem parella,
encara que ho vulguéssim.
No pot ser.

I ja no podia ser al tram final de la relació, però seguíem.
I seguíem, tot i saber que no podia ser, perquè ens estimàvem com a parella.
Però van passar coses, va haver-hi crisi i la relació de parella va
desaparèixer.

I si ho tinguéssim clar, potser podríem veure'ns amb normalitat i
aquest cap de setmana jo podria anar a aquest concert sense problemes.
Un concert al qual jo et vaig dir que hi aniria abans que tu i al que
ara no hi puc anar perquè m'ho prohibeixes.

No hi aniré. Perquè no vull veure't plorar, ni vull que ploris encara
que no et vegi. Perquè t'estimo (no com a parella) i no vull fer-te
mal.
Però aquesta relació s'ha de normalitzar d'alguna manera i no vull que
la normalitzis fent-la desaparèixer.
Els dos anys que vam estar junts només tindran sentit si ens podem
veure, si puc abraçar-te, riure amb tu... Ja t'ho he dit aquest matí:
NO ET VULL PERDRE! perquè vull comptar amb tu quan penso en
gent que m'estimo i amb qui m'agrada estar. I a mi tampoc em cal
follar-te (ni que em follis tu). En tinc prou amb el teu somriure.