cotlliure, amb la laura, un diumenge de plenitud entre amigues, sopem mirant el mar.
no puc estar-me de parlar d'ell, el meu petit, aquell xiquet amb nom de noia.

i vet aquí que ens apareix.
amb la seva amiga.
seieu amb nosaltres, voleu?

havia apropat el peu cap a mi, però vaig treure el meu.

després havíem previst comprar un gelat, i vosaltres, heu sopat?

no... vols sopar, tu? -li pregunta, en tots casos, jo no tinc ganes...
es notava que ella no sabia què li havia de contestar
i com feia tot per atraure la nostra atenció

i believe i could fly

estirats a la platja, per fi podia sentir el seu olor

vaig fer un esforç sobrehumà, en apropar el braç perquè toqui el seu

i així vam quedar, tots quatre, estirats a la platja

le pompon sur le gâteau