el sol solet fa ullades

ui ui ui, primer recordo la seva energia, tenia un sol a costat meu. un sol que ens calentava més que el foc al voltant del qual estàvem asseguts. i les seves paraules d'amor, d'amor universal, de pura güena onda senyor.
recordo com em vaig deixar agafar per aquestes paraules, fins i tot tornant-me tonteta, abans que el dimoni que tinc a dins em digui que aquestes coses -el sol, l'amor, la felicitat, vaja- no son per a mi...

i dues setmanes entre cel i terra, reflexionant, perquè clar, ell també és un prohibit, un que no s'hauria de tocar.
i l'ànsia de la pregunta: "qui vindrà?"

i veure'l, intentar de lluitar, fracassar, deixar-me portar... una nit boja, en pilotes sobre la barra, i cantar i ballar, i tomar i tomar, i apropar-nos fins a estimar-nos, en tots els sentits de la paraula.

"no puc dormir amb tu"
"perquè no dorms amb ell?"
"ara hi vaig"

marxa a la feina, i em quedo adormida, repetint en el somni "que torni que torni, no pot haver marxat, no puc marxar sense haver-lo tornat a veure, que torni, que torni..."
i com a les pelis més cutres de princeses americanes, la veu de la chabi "hi ha neu? tanta? no podeu treballar doncs, bé, torneu, us esperem"
pensava que estava somiant, però no, ara seu al llit, apropo la cama per a tocar-lo, i me l'agafa amb febre, com si esperava aquest senyal, que de fet n'era un, "seguim junts encara una estona..."

dies màgics. farts de riure, fins a tenir mal de panxa. xerrar fins que no quedi res amagat. sentiment d'ànima germana. (un cop més, vaja)