09 de març, 2009

Obrint tema

alba

Fa temps que m'agrada aquest, que quan el veig penso que no estaríem malament els dos, si fossim parella.
És que compleix els dos requisits que necessito per a enamorar-me: té el sentit de l'humor i és músic.

Tot resideix, ara, en el fet de saber si li agrado però sent por -sí, ell també és un supervivent- o si no li agrado i punt.
Fa un pas endavant i un enrera.
Una cosa que em va de puta mare, és que normalment el veig cada setmana, doncs puc deixar les coses venir amb tranquil·litat, ja que sé que de totes maneres el tornaré a veure la setmana després.
D'altra banda, ja sé que si sortim junts m'enamoraré de seguida.

1 comentari:

res ha dit...

les besades no són contractes
els regals no són promeses
(planta el teu propi jardí i decora la teva ànima)
(en lloc d’esperar que algú te porti flors)
salut estimada!