encara no m'ha respost l'escriptor de veritat. sé pas ben bé què pensar d'aqueix silenci. sé pas si deixar marxar tota la meua il·lusió o continuar a somiar truites a veure què passa. tot ha començat amb tanta màgia tot anava l'oli i ara no puc imaginar que s'espatlli tot d'aqueixa manera. belleu que sí que m'ha oblidat, belleu que per ell jo també eri un somni dins els seus maldecaps, i belleu que s'ha despertat pensant que al final no dec ser la bona persona.
sé pas si respondrà, sé pas si se disculparà de no haver respost abans, tinc pas ganes que se disculpi, voldria dir que pensa que estic en tensió, en tensió esperant-lo, el que no seria fals tampoc, però no vull que se'n enteri. hom té el seu petit orgull.
vull deixar estar. estic començant a soltar a poc a poc, trobar una altra raó d'aixecar-me contenta pels matins.
no estic enfadada contra ell, però és més aviat perquè m'esforci a no ser-ho. és veritat, m'ha vingut a buscar i ara no dóna més notícies. és una mica fàcil.
ja passarà. ja me despertaré també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada