he trucat al toni, i crec que no hauriï hagut d'haver-ho fet. l'he despertat. al escoltar la seua veu adormida els seus badalls tan a prop en el telèfon que me semblava tenir-lo al costat meu m'ha pujat tota l'enyorança que tinc d'ell i del que va ser la nostra història. podiï sentir la seua olor de son com si hagués estat als seus braços, un matí qualsevol de primavera, l'any passat, a barcelona.
podríem haver-nos aixecat, una dutxeta i cap a badalona amb la moto, a gaudir del sol i de la platja. hauríem menjat la fideua de la seua mare i belleu hauríem tornat a fer l'amor dins el mar.
hauríem comprat uns gelats de postre i després hauríem anat a veure si no hi havia algun acte indepe o algun concert de qualsevol cantant argentí que m'agradi.
(ha mort la cheika rimitti, l'havíem anat a veure al caixafòrum l'any passat, pobre toni, com m'estimava per aguantar coses tan hard-core com aqueixes)
ha de solucionar un problèma amb un encàrrec de discos. li he dit que si tornava amb mi se solucionaria tot sol. no ha dit res, més aviat ha tossit.
[foto greg&mark]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada