màscares negres

Vam entrar, totes quatre, a la pizzeria, per saludar als dos amics nostres que hi menjaven. No sé, teníem ganes de festa, de fet el poble sencer era de festa, la màscara negra ben posada i endavant la llibertat.
Vam entrar, i no sé, estava tot solet a la taula del costat, en seure al costat del jéjé em vaig trobar davant seu, com si sopéssim junts.
El seu esguard.

Ulls blaus que em miren, tan fort que no puc ni parlar.
Vols un tros de pizza? ok
Ok, però jo no te'l puc pagar, sinó en "nature", és broma.
Estic d'acord que em paguis en "natura", és broma també.
El seu esguard.
No em miris així, que no podré menjar.
El seu esguard.

No sé com m'ho he fet, però en un instant de lucidesa em vaig adonar de què estava asseguda sobre ell, i ens vam fer un petó d'aquests, l'amiga em va dir "és diu joanfrancesc, juga rugby, vaig sortir amb ell, i les meves dues germanes també"
Molt bé.

La gent vol sortir del restaurant, continuar la festa, jo em quedaria aquí amb ell la vida sencera.
Però si hi ha una cosa que he après en aquesta vida, malauradament, és que més val que et segueixin que segueixis tu.

Endavant doncs, 'nem a fer la festa.
No sé quants nois he besat. La màscara negra em feia tan lliure que volia provar qui besava millor, entre tota la gent que estavà allà, tingui el sexe que tingui .
Al meu cap tocat, però, tot i besar a tothom, només hi tenia un únic home, aquell jugaire de rugby amb la samarreta blava ricard.
I el seu esguard.

Suposo, sí, suposo que l'he tornat a veure alguns cops, recordo que ens vam abraçar i besar però poca cosa més, vaig patir uns quants "blancs" aquella nit.

No sé, suposo que em va preguntar si volia dormir amb ell, i suposo que li vaig dir que sí.
Recordo que estava xerrant amb dos músics de la cobla i que estava al costat meu, explicant a una amiga seva que jo parlava català, tot i no tenir cap família d'aquí.
Recordo que la seva amiga li va preguntar si jo era la seva xicota, i que vaig respondre que sí, des de fa més d'un any.

Vam acabar per anar a a dormir, en una casa al·lucinant, amb mobles i murs pintats, una decoració antiquada però interessant, un joyeux bordel.