anit, he fet un somni estrany, alliberador.
algú em deia :
- abans de tot, has de comprar-te sostenidors d'esport.
- és veritat, he dit.
- ara, escolta'm, t'ha mentit, t'ha dit que li agradava el cafè i no era cert, t'ha dit que posava vinagre a les patates fregides i no era cert, t'ha dit que era boig pels còmics i no era cert, t'ha dit mil coses perquè sabia que així l'estimaries, però aquestes coses no eren certes.
- mira, és un d'aquells que prefereixen considerar el seu pas al planeta com una funció teatral, amb públic, grupis, articles de premsa i crispetes per als altres.
- armat fins als collons, he afegit.
- deixa'm parlar. mira, no pots haver-te deixat enganyar per les estrelles que et posava als ulls, ell no és res més que el bonic discurs que l'envolta.
- ara que ho saps tot, com coi pots estar encara plorant el final de la vostra relació?
- les moments de plaisir, he respost.