què fer? què es fa? què acostuma la gent a fer en aquests casos? què he de fer? com ho he de fer?
deixar que la vida normal, és a dir la vida sense ell, passi com hagi de passar i enterri tots els records que tinc amb ell. he de fer-me nous records, treure la seva empremta de la meva vida. és una mena de gran neteja.
he de mirar les meves cames sense pensar en les seves carícies, he de seure al sofà sense pensar que hi va dormir i que hi vam passar un moment tan màgic que ni tan sols sabíem si era dia o nit.
he de rentar-me les dents sense pensar que va utilitzar el meu raspall, he de posar-me el barnús sense buscar-hi el seu olor, he de menjar sense pensar en els dinars que vam compartir, he de beure cafè sense buscar a quina tassa va beure, he d'escoltar dominique a sense pensar en... no. això encara és massa difícil.

ara, ja puc dir una cosa, i ho dic de manera solemne. ha ha, ja em veig, jo la tontaestúpida, pujant a algun escenari fosc o alguna barra torta, un got mig buit de vi negre barrat a la mà, i declarant, més seriosa que un pal :
- us ho dic, senyores i senyors, el dia que torno a escoltar dominique a sense tenir cap pessic al cor, és que ja estaré curada.