21 d’abril, 2009

Gora

m'és tan injust veure joves tan joves, tan bonics i plens de vida, que han decidit sacrificar-ho tot perquè consideren que la seva vida no val res si la seva terra no és lliure, tractats de terroristes per la gent que es diu oberta de ment i multicúltidelscollons.
no se'ls ha acudit que si els joves d'aquest país deixen la família, la terra, les festes del cap de setmana, la perspectiva de tenir fills i un llarg etcètera de possibles (de camins no escollits, diria l'amic) per a entrar a la clandestinitat, l'allunyament, la por, la cadena perpètua o la mort, és que "deu haver-hi alguna cosa"?
i que només pel preu d'aquest sacrifici la seva causa s'hauria de considerar?
quan veig la seva mirada a les fotos policials, tan dreta, tan resoluda, tan victoriosa, entenc què és viure dempeus.

20 d’abril, 2009

I don't turn you on...

She opens every door
Never calls you by your name
And when you say it's time to go
She looks at you like you're insane

But when she hears you play
She tries to sing along
She gets up and dances on the chair
And makes you laugh
When she sings

You say
I don't turn you on
Until it's time for me to go

She only cries at night
When the children are gone
She gets up to wipe away her eyes
In the blue light of the dawn

Laying on your chest
She's like a tiny cat
Brought up and broken on the street
You know she's the only one
That even knows where you're at

You say
I don't turn you on
Until it's time for me to go

She says crawl over here
I got something else to say
Pouring whisky in your coffee cup
She says I swore you liked it that way

She tells you how to stay alive
Acting like she's cleaning up your place
You could see every single star in the sky
Written on the expression of her lonely face

You say
I don't turn you on
Until it's time for me to go

You say
I don't turn you on
Until it's time for me to go

[joseph arthur/turn you on/temporary people]

16 d’abril, 2009

hasta que el cuerpo aguante




Il fera tous les bars de la terre
Il ira où on ne le connaît pas
Tanguera sur les fuseaux horaires
Fera voyager sa gueule de bois
Il boira comme on part à la guerre
Sans être sûr qu’on en reviendra
Il retrouvera partout un frère
A Shangaï, Séville ou Luanda

Il ira, ira, ira, ira
Hasta que el cuerpo aguante

Il ne connaîtra pas le silence :
Autour de lui, la nuit hurlera
Il tombera en pensant qu’il danse
Et que tant que tout tourne, tout va
Il n’aura ni remords ni regrets
Ni personne quelque part pour l’attendre
Rien que le bonheur pris sur le fait
Sans lendemain pour le lui reprendre

Il ira, ira, ira, ira
Hasta que el cuerpo aguante

Il fera tous les bars de la terre
Prendra tous les verres qu’on lui tendra
Roulera sur les deux hémisphères
Va savoir où il se réveillera
Il promènera sur lui le parfum
De quelqu’un dont ne lui reviendra
Ni la voix, ni le regard, ni rien
Et dans le premier bar entrera

Il ira, ira, ira, ira
Hasta que el cuerpo aguante
Hasta que el cuerpo aguante

[dominique a/hasta que el cuerpo aguante/la musique]
[directeur photo : roger simonsz/réalisé avec le soutien du life - lieu international des formes emergentes, st nazaire]

09 d’abril, 2009

"A courageous friend", I thought





I once knew a woman/man
"A courageous friend", I thought
But turned out so wrong was I
When we were up against the wall
He had chicken liver balls
He had chicken liver spleen
He had chicken liver heart
Made of chicken liver parts
Li-li-livered little parts
Li-li-livered little parts

Prematurely going bald
Any passion long-gone-cold
But I wanted to explore
The damp alleyways of his soul
Oh, the times I tried to help
He spit in my face and laughed
That woman/man
I want his fucking ass
I want his fucking ass
I want his fucking ass
I want your fucking ass!

Hermaphrodite
He's looking likely
Cramped in a taxi
I see you too clearly
I'm sucking on a little pee
I'm sucking on a little pee

My, my, you little toy
He's just a mummy's boy
Where's your liver
Where's your heart
What's like your woman parts
Now it's my turn to laugh
Just to get up your fucking ass
Just to get up your fucking ass
Just to get up your fucking ass
Just to get up your fucking ass

[pj harvey + john parish/a woman a man walk by/the crow knows where all the little children go/a woman a man walk by]

05 d’abril, 2009

03 d’abril, 2009

wanna ride in my mercedes...



el veig demà.
tinc la sensació d'estar davant d'una cruïlla i que la sort decidirà per quin camí seguirà la meva vida.
estic estranyament serena.
espero que aquest cop tinc raons per ser-ho.

I've been next to you for a lifetime
I've been watching you from the start
Always trying to keep yourself put together
Always needing to fall apart
You wanna ride in my mercedes
Tonight we'll dance outside along the seashore
A quarter moon will paint our shadows on the cold sand
You ask me how come we dance
Well there is no reason at all
I hope that you will burn down this old house
And I hope that you will escape right through the front door
Turn around when you're safe
And talk about what they've done to you
Turn around when you're safe
And watch this house burn to the ground
Oh I hope that you will rise
When you talk about what they've done
Oh i know you will rise
When you watch yourself burn to the ground
Oh I hope that you will rise
When you talk about what they've done
Oh i know you will rise
You wanna ride in my mercedes
Everyday we are closer and far away
Everyday we are closer and far away
Oh I hope that you will rise
When you talk about what they've done
Oh i know you will rise
When you watch yourself burn to the ground
Oh I hope that you will rise
When you talk about what they've done
Oh i know you will rise
When you watch yourself burn to the ground
Oh I hope that you will rise
When you talk about what they've done
Oh i know you will rise
When you watch yourself burn to the ground
Oh I know you will rise
When you talk about it
You will rise, you will rise
You will rise

[joseph arthur/mercedes/big city secrets]

27 de març, 2009

invisible hands



There are things we cannot know
Invisible hands which guide the show from up above
And sometimes you are forced to go
Far away and shut the door
On the one you love
Well I don't know now where you are
Your photograph sits like a scar against my wall
Such a pretty face
The sunshine in your eyes
Taken on that day
When all we had was love

Shut the light on me

Now jesus he came down here just to die for all my sins
I need him to come back here and die for me again
Cause I cannot forgive myself for what it is I've done
Avoiding your memory like a vampire does the sun
And all I want's your love
All I want's your love

Shut the light on me


[joseph arthur/invisible hands/come to where i'm from]

26 de març, 2009

absències

tanco els ulls i recordo, fonent,
la força del seu desig
la calor dels seus llavis
l'abric dels seus braços
l'olor del seu coll
meus, per fi

Carrer dels Cardaires

per al superman (aka l'escriptor de mentida)

en passar pel Carrer dels Cardaires
la nostra cançó al cap
he recordat l'última vegada que ho vam fer
aquella vegada que vas plorar
abans de dir-me que aquí
s'acabava la nostra història

he recordat la mirada que podies tenir
quan cridaves que m'estimaves
que res mai no ens podria separar
i que només imaginar-ho
se't venien les llàgrimes

aquelles llàgrimes tan amargues ara
ara que sé que estàs a punt de casar-te
amb una
que t'ha sabut estimar

[oscar/carrer dels cardaires/ records de maçanet de cabrenys]

24 de març, 2009

anatomia amorosa


mentó gastat per un mentó amb barba



llavis que han petonejat massa i que no poden deixar de somriure


don't ask me

per a la guimbera i el seu tolosenc

you told me it was the last time we would meet
you told me it was the last time we would meet
don't ask me
don't ask me
don't ask me
why I was so pretty

you told me it was the last time we would kiss
you told me it was the last time we would kiss
don't ask me
don't ask me
don't ask me
why it was so tasty

you told me it was the last time we would fuck
you told me it was the last time we would fuck
don't ask me
don't ask me
don't ask me
why I did it so good

[oscar/don't ask me/records de maçanet de cabrenys]

23 de març, 2009

cap contracte, cap promesa


una festa qualsevol
- ... i al final acabaríem junts, els dos...
- coi! no estaria malament...
- no estaria malament?
- bueno... sí. això. he dit això. no estaria tan malament, ara ho saps.
- buenoooo... 'nem a fer un cigarro, i en parlem?
van cap al foc i cadascú xerra amb persones diferents

més tard
- què?
- bé, al final, crec que millor que no. crec que... bé, prefereixo tenir-te com a amiga i no com a amant.
- ...
- mira, no passa res, tot va bé... és que a mi em fa un problema que siguis l'ex del gardeur de troupeaux, m'entens? fora que això...
- no passa res i tot va bé, clar, però al final la qui es menja el rastell sóc jo...
- no és un rastell, que no!
- que sí!
- que no, mira, m'agrades, això sí, segur, no hi ha cap problema, però em fa un problema això del meu amic
- no et justifiquis, si us plau, és encara pitjor, em dius que no i basta, sem amics i no tornem a parlar-ne...
- sí, sí, parlem-ne, 'nem a fer un cigarro?
- buenooo, d'acord però allà, on no hi ha ningú...
surten
el noi li fa una besada (que no és cap contracte) i diu

- bé, només m'has fet un mig petó
- clar, però mira... amb allò que dius...
- entenc, dic una cosa i faig el contrari
cap contracte
- t'entenc, esclar, fa estrany, a més si ara venia el meu ex...
- però tampoc està malament, no?
cap contracte

més tard

- 'nem al dinar?
- ara?
- clar

en camí cap contracte
- acabarem els dos estirats al mig del camí...
- que no, que no al mig del camí...

s'asseuen junts, procurant tocar-se sempre, fins i tot recolzant-se l'un sobre l'altre
cada cop que un passa sobre la cama de l'altre, mira de fregar-la com més fort millor
es miren, es busquen, la gent marxa
algunes al•lusions

- us puc deixar els dos solets, si voleu,eee?
- també hi ha la caravana amb llit i estufa

- sí, la pasta ecològica surt cada dia més cara, imagina't, 7,50 euros, 52 francs, és un ull de la cara, i françois hollande no és cap líder carismàtic per al partit socialista francès, és això que falta a l'esquerra, una figura capdavantera
- segons diu l'apartat 549 de la pàgina 78, a) les disposicions del jutjat de Niça han de ser observades
b) es declara vàlida la decisió 52 de l'apartat 3 de la pàgina 79.

cap contracte però cap
- mmm, no hi ha un lloc més còmode?
- la caravana...

mentres
- està molt malament allò que estem fent, sem dolents
- vols que pari?
- noooooo....
- benvingut...
- merci
(ganes de donar-ho tot... don't ask me... però per superstició no ho faig, per a impedir que sigui l'última vegada)

- hem tingut una idea de la reòstia
- però no hem de tornar a fer-ho, que sinó tindré problemes amb el meu amic i tu amb la teva amiga
- ooo
- ooo, no, segur?

- en què has pensat, que t'he sentit somriure?
- no recordo, potser que he somrigut només perquè em sento a gust

- saps què? quan has dit que no hem de tornar a fer-ho, i que he dit ooo, no era un ooo que volia dir no? en broma? sinó un ooo que volia dir llàstima!
- llàstima perquè ho tornaria a fer altra vegada i altra vegada?
- clar.

- estàs a fons, tu!
- com m'acabes de trencar el rotllo! dolent! ara faré la psicorígida
- perdona


pel camí de retorn
- ostres, he anat molt més enllà del que havia decidit...
- hé hé hé...
- i ni ho comentaràs a la teva amiga?
- no.

- és d'aquí dues setmanes la festa oi?
- clar
- serà divertit quan ens hi veurem.

09 de març, 2009

Obrint tema

alba

Fa temps que m'agrada aquest, que quan el veig penso que no estaríem malament els dos, si fossim parella.
És que compleix els dos requisits que necessito per a enamorar-me: té el sentit de l'humor i és músic.

Tot resideix, ara, en el fet de saber si li agrado però sent por -sí, ell també és un supervivent- o si no li agrado i punt.
Fa un pas endavant i un enrera.
Una cosa que em va de puta mare, és que normalment el veig cada setmana, doncs puc deixar les coses venir amb tranquil·litat, ja que sé que de totes maneres el tornaré a veure la setmana després.
D'altra banda, ja sé que si sortim junts m'enamoraré de seguida.

Tancant temes


- Pateixes però no et preocupis, t'estàs fent un bon karmà per a la teua futura encarnació.
- Ui! a mi, m'aniria millor fer-me un bon karmà per a aquesta vida, perquè en la meua pròxima vida no m'encarnaré en ésser humà.
- Ah no? I en què, en animal?
- No, en element, no sé, un líquid, un gas... Mira, potser que en la meua pròxima vida seré una llàgrima teua...
- Què romàntic! Però a mi m'agradaria molt millor que t'encarnessis en una bona cervesa belga, que m'entraria a la panxa amb un gust exquisit i aviat em pujaria al cap...
(no li ha agradat la resposta)

Pel que fa al mister hide, s'ha enamorat a l'octubre amb una noia que al cap de tres mesos va decidir tornar amb l'ex. ara sem amics, ho escric però no vol dir res, deixo d'esperar qualsevol cosa que vingui d'ell, fins i tot començo a contemplar la possibilitat d'enviar-lo a la merda la pròxima vegada que em trucarà.


(diu un amic meu* que els problemes són aliments per a la música, i la música n'és la solució... merci nois, gràcies a vosaltres em faig tota una rockstar)

ah! i abans que ho oblidi, l'escriptor de veritat (per als que segueixen) ha tirat trastos a una amiga meva (i sap que és una amiga meva), mateix mètode, mateix mode operatiu, ara m'inspira llàstima, juntament amb una pregunta existencial: com coi és possible ser tan estúpid?


* els meus amics tenen seny per a aquestes coses

02 de febrer, 2009

ens veiem...

si tot va bé, demà dormiré al llit de mister hide.
què escriuré aquí després? estaré trista fins morir o alegre i de nou plena d'esperances?
ara per ara, crec que m'ho estic prenent tranquil·la, però dimecres?

el pitjor, però, és que si hagués de tornar a començar tot, no canviaria res de tot el que he fet.

sóc viva.
en moments així encara més.

27 de gener, 2009

I will...

i bé, ha marxat la flor verinosa, i qui em torna?
senyores i senyors, davant vostre aquesta nit, per a un nou viatge a les estrelles fugaces, el mister hide!

i jo, res, encantada de la vida.

21 de gener, 2009

I can remember

per al mister hide

I can remember all that happened
When we met
I can remember the way we knew
There was something special between you and me

The way we sang the song of that crazy man
The way we danced in the sea
The way we kissed, and we could feel
There was something special between you and me

We should have died in the sea
It was the only way to stay
Together forever
Together forever

I always knew that this story could'nt be
I would stay alone
You'll be gone

I can remember the way we knew
There was something special between you and me.

[oscar/I can remember/records de maçanet de cabrenys]

I won't

per al mister hide


Do you think you can treat me this way?
Do you think you can call me this way?
Do you think you can love me this way,
And that I will always forgive you?

But that's not true
I won't forgive you anymore

... I hope so...

[oscar/I won't/records de maçanet de cabrenys]

Poso aquestes lletres de cançons meves, dedicades al mister hide, així puc veure per quin estat d'ànim vaig passar per culpa d'ell
-bueno, més aviat per culpa meva-, i té alguna cosa de tranquil·litzadora, saber que ara no sento quasi res quan penso en ell, així puc tenir l'esperança que un dia, d'aquí poc potser, no sentiré res quan pensaré en la flor verinosa.
És aquesta la idea d'allò que m'explicava el meu amic, de quan tornes a patir... és que hi ha esperança.

I can't

per a la flor verinosa

I'm trying to wake in the morning
Without the taste of your lips
And I can't

Trying to be handsome for the outside
But it's your face I see in the mirror
And I can't

Trying to think about something else than my bleeding
But it's your words I have in my mind
It's your eyes I have in the eyes
It's the hole you left I have inside
And I can't

Trying to remember how happy was my life before you
And I can't, no I can't

[oscar/I can't/records de maçanet de cabrenys]

16 de gener, 2009

què fer? què es fa? què acostuma la gent a fer en aquests casos? què he de fer? com ho he de fer?
deixar que la vida normal, és a dir la vida sense ell, passi com hagi de passar i enterri tots els records que tinc amb ell. he de fer-me nous records, treure la seva empremta de la meva vida. és una mena de gran neteja.
he de mirar les meves cames sense pensar en les seves carícies, he de seure al sofà sense pensar que hi va dormir i que hi vam passar un moment tan màgic que ni tan sols sabíem si era dia o nit.
he de rentar-me les dents sense pensar que va utilitzar el meu raspall, he de posar-me el barnús sense buscar-hi el seu olor, he de menjar sense pensar en els dinars que vam compartir, he de beure cafè sense buscar a quina tassa va beure, he d'escoltar dominique a sense pensar en... no. això encara és massa difícil.

ara, ja puc dir una cosa, i ho dic de manera solemne. ha ha, ja em veig, jo la tontaestúpida, pujant a algun escenari fosc o alguna barra torta, un got mig buit de vi negre barrat a la mà, i declarant, més seriosa que un pal :
- us ho dic, senyores i senyors, el dia que torno a escoltar dominique a sense tenir cap pessic al cor, és que ja estaré curada.