11 de març, 2008

Allò que no pot ser


I clar. Va passar allò que no podia ser.
Després d'unes quantes nits còmplices, compartint la mateixa onda, allò que tant trobava a faltar amb le Gardeur de Troupeaux. Sense plantejar-se res per això.

I clar, no va passar res, però va passar allò que no podia ser.

Una nit de festa, i de solitud, le Gardeur estava en la seva, compartint projectes i records amb algun altre perdut en aquest món.

I jo mirava les estrelles a la vora del foc, i la lluna amb una forma estranya, quina forma més estranya segur que m'ho podria explicar El que no pot ser...
i El que no pot ser, a l'altra banda del foc, que em crida "oscaaaaar! vine aquí, hi ha un lloc al costat meu!"
Va tornar el noi que estava assegut al seu costat, "seu doncs sobre els meus genolls, m'estarà bé, que tinc fred"
Sec, un petit silenci d'aquells que diuen tant.
"Tinc fred em diu. Està bé, així sento una mica més de calor, però tinc fred al cos també"
"si vols, puc recargolar-me contra tu"
"nooo! sinó la gent va parlar"
"ah clar, els xipots"
Mentrestant, estava intentant de no fer pesar massa el meu cos sobre ell, li preguntava "estàs bé? no peso massa?"
"nooo, estic la mar de bé"

Va apropar-se el filòsof, "espera que vull veure a qui el gringo està tirant trastos... oscar? però que fas aquí? això no pot ser!"

Sí que pot ser, però això només.

"a mi no m'agrada aquest noi, estic content que hagi marxat"
"doncs no ets l'únic a qui no li agrada"
"no, però sé que hi ha gent que ha lamentat que marxi"
"la gent amb qui dormo no. Bé, l'home amb qui dormo, perquè no dormo amb tothom tampoc"

"Ca veut dire, qu'éventuellement euh...si vous étiez au bout du rouleau, on pourrait envisager de, de ...conclure?"
vaig pensar en principi que parlava seriosament, estava intentant no envermellir massa quan vaig reconèixer aquella pel·lícula.
"què et passa?"
"intento recordar aquella cançó..."
"Quand te reverrais-je, pays merveilleux, où ceux qui s'aiment, vivent à deux..."
Que em passa?
Allò que not pot ser.

Vam parlar de les seves ex, de la dificultat de ser equilibrada quan la teva vida sempre ha estat coixa, vam parlar de tal presa d'aigua a Xina, de gat negre gat blanc i de mil coses més, i quan va arribar le Gardeur, ja no estava més per a ell, si estava amb algú altre en un altre planeta, algú que no pot ser.

La resta? Què, la resta?
Un sentiment de fàstic, cap a mi mateixa, cap al Guardeur també, per què no és com el seu amic? Per què sempre ha de ser ell el que es passa, per què sempre es queda ni tan sols en la mediocritat, sinó en el fang de la humanitat?
L'he deixat 3 setmanes després.

Aquí estic, amb el poc de màscara negra que em queda.
sense moure el nas (que duri la bona sort)

[les bronzés font du ski/patrice leconte/1979]

03 de març, 2008

màscares negres


Vam entrar, totes quatre, a la pizzeria, per saludar als dos amics nostres que hi menjaven. No sé, teníem ganes de festa, de fet el poble sencer era de festa, la màscara negra ben posada i endavant la llibertat.
Vam entrar, i no sé, estava tot solet a la taula del costat, en seure al costat del jéjé em vaig trobar davant seu, com si sopéssim junts.
El seu esguard.

Ulls blaus que em miren, tan fort que no puc ni parlar.
Vols un tros de pizza? ok
Ok, però jo no te'l puc pagar, sinó en "nature", és broma.
Estic d'acord que em paguis en "natura", és broma també.
El seu esguard.
No em miris així, que no podré menjar.
El seu esguard.

No sé com m'ho he fet, però en un instant de lucidesa em vaig adonar de què estava asseguda sobre ell, i ens vam fer un petó d'aquests, l'amiga em va dir "és diu joanfrancesc, juga rugby, vaig sortir amb ell, i les meves dues germanes també"
Molt bé.

La gent vol sortir del restaurant, continuar la festa, jo em quedaria aquí amb ell la vida sencera.
Però si hi ha una cosa que he après en aquesta vida, malauradament, és que més val que et segueixin que segueixis tu.

Endavant doncs, 'nem a fer la festa.
No sé quants nois he besat. La màscara negra em feia tan lliure que volia provar qui besava millor, entre tota la gent que estavà allà, tingui el sexe que tingui .
Al meu cap tocat, però, tot i besar a tothom, només hi tenia un únic home, aquell jugaire de rugby amb la samarreta blava ricard.
I el seu esguard.

Suposo, sí, suposo que l'he tornat a veure alguns cops, recordo que ens vam abraçar i besar però poca cosa més, vaig patir uns quants "blancs" aquella nit.

No sé, suposo que em va preguntar si volia dormir amb ell, i suposo que li vaig dir que sí.
Recordo que estava xerrant amb dos músics de la cobla i que estava al costat meu, explicant a una amiga seva que jo parlava català, tot i no tenir cap família d'aquí.
Recordo que la seva amiga li va preguntar si jo era la seva xicota, i que vaig respondre que sí, des de fa més d'un any.

Vam acabar per anar a a dormir, en una casa al·lucinant, amb mobles i murs pintats, una decoració antiquada però interessant, un joyeux bordel.

24 de maig, 2007

i'm singing in the rain


la pluie toujours la pluie
nous étions tous tellement serrés
sous ce fragile abri
avec pour unique souci
celui de pouvoir s'abriter
envers et contre tous
nous étions tous du même avis
du capitaine au mousse
au sein du club nous serons tous admis
c'est une règle generalement acquise
les jours de pluie réalimentent la libido
loi du genre qui s'éternise
du strict humain "tâtez-moi tâtez-moi cette eau"
la résonnance entre nous fonctionne
les concordances les faisceaux de présomption
tous à faire preuve d'ouverture
tous à faire preuve d'intuition
la pluie toujours la pluie
nous étions tous intimement persuades
d'avoir une connivence acquise
en parcourant ce même trajet
envers et contre tous
nous étions tous reellement ravis
c'est une lame qui s'émousse
sous la caresse de cette pluie
c'est un théorème une pure loi physique
mon cas relève de l'anthropométrie
quand je vous vois je suis pris de panique
plus spécialement les jours de pluie
ça tintinabule quand je suis à nu
mon humanum est inévitable
prenez le risque vous serez pas déçu
prenez le risque vous en étes bien capable

i'm singing in the rain, and i'm happy again


[general alcazar/la loi du genre/les loges de la lenteur]

12 de febrer, 2007

ken irbou







- Je commence à comprendre, dit le petit prince. Il y a une fleur... je crois qu'elle m'a apprivoisé...

- C'est possible, dit le renard. On voit sur la Terre toutes sortes de choses...

- Oh! ce n'est pas sur la Terre, dit le petit prince.

Le renard parut très intrigué :

- Sur une autre planète ?

- Oui.




got me a movie
i want you to know
slicing up eyeballs
i want you to know
girlie so groovy
i want you to know
don't know about you
but i am un chien andalusia
wanna grow
up to be
be a debaser, debaser

got me a movie
ha ha ha ho
slicing up eyeballs
ha ha ha ho
girlie so groovie
ha ha ha ho
don't know about you
but i am un chien andalusia
wanna grow
up to be
be a debaser, debaser

[pixies/debaser/trompe le monde]
[antoine de saint exupery/le petit prince]

28 de gener, 2007

l'estel




vam arribar un xic tard, com a les vuit i mig, havíem previst arribar més o menys a dos quarts de set.
és tan bon punt haviï entrat que el vaig veure, o que ell em va veure, que ens vam veure els dos, vaja.
hola, sóc el lorenzo i tu? tens un nom italià sí, i tu, com et dius oscar -ets italiana també, em talla- però no soc italiana
tenia un kefie vermell i blau, vell, i duia un jersei de llana. era vestit com un pagès, o un altermondialista.

li voliï pas dir les mateixes coses de sempre com ara pizza, espagueti, forza itàlia, li vaig dir gelatto al limon, gelatto al limon, gelatto al limon", "e pericoloso sporgesi" –per la finestra va dir, "amore, amore mio, perchè mi hai abandonatto?" –ja has conegut un italià abans? no, o sí, o potser, bueno, saps qui és el pippo delbono ?
sí que sabia, he aconseguit no demanar-li que es casés amb mi, ara mateix.
hòstia emília, com t'entenc ara amb els teus italians, emília, com riuràs demà quan t'explicaré que jo també, ara ja tinc el virus.
i el meu somriure, me sentiï heureuse: agréable, aise, aisée, à l'aise, avantageuse, béate, belle, bénéfique, bénie, benoîte, bien, bien aise, bienheureuse, bien venue, bonne, calme, chançarde, chanceuse, charmée, comblée, contente, douée, doucée, élégante, enchantée, enchanteuse, équilibrée, euphorique, exaucée, exceptionnelle, faste, favorable, favorisée, fière, florissante, fortunée, gaie, habile, harmonieuse, idéale, joyeuse, juste, nabab, nantie, optimiste, originale, paradisiaque, plaisante, privilégiée, propice, prospère, providentielle, radieuse, rare, ravie, rayonnante, réjouie, repue, réussie, riche, rieuse, sans souci, satisfaite, sereine, tranquille, transportée, triomphante, trouvée, veinarde.

Tot era flors i violes, sí senyor.

bob marley? però si bob marley és per dormir..." per dormir i per...

i xile, i allende, i el palau de la moneda, i els detenidos desaparecidos i -quina olor fas? -és el meu perfum. Però quin perfum és?

tens fred, vols el meu xal? i posar-li, abraçant-lo sense tocar-lo, pregant perquè el xal agafi la seua olor, si us plau.
així, euh asi que així, que bé així, parla català
és l'únic que haurà aconseguit fer-me parlar castellà all night long

m'agrada aqueix. amb aqueix si que ho podria fer. no només follar, vull dir.

tocant el djembé al meu costat, la seua cama cada cop més a prop de la meua. quasi forçar sobre les nostres cames perquè quedin juntes.

deixa'l, vindrà si ha de venir, i venia.

he buscat a tot arreu i no n'he trobat, no queden cerveses "jo si que te'n trobaré una"
llavors vam començar a compartir la cervesa, idea seua però com me va encantar, ara te toca tu i te trobaré per entregar-te-la encara que siguis a l'altra banda de l'edifici. i sobretot marxar, no quedar-se a la mateixa sala, vindrà si ha de venir, i venia.

si trobes una cervesa, em caso amb tu. ara sí que no en queda, t'he portat un trosset de pizza.
a la cuina. oscar, no te quedis a la cuina només perquè hi és ell. llavors vaig passar rere ell, tocant/acariciant-li l'esquena, i va posar la seua mà perquè la toqui, la vaig fregar només.

maserati amb el meu cotxe que vaig comprar per 300 euros
bonga angola, que bona la musica
john coltrane
cap d'excavació
la fouille, follar a qui ho dius això?
quan acariciava els meus cabells, fent veure que jugava, o el contrari
la meua cama sobre la seua

recordi haver fugit de la cuina perquè hi era ell, i arribar a la butaca aquesta, tan còmoda, no recordo de com ha arribat ell fins a la butaca, si estava aixecat al costat i si li vaig proposar seure, o si va seure al braç de la butaca i apropar-se de mi a poc a poc, no recordo però vam passar les tres hores que ens quedaven junts a aquesta butaca.

a poc a poc, intercanviant-nos el got, les mans fregant-se cada cop més
grazie mille. prego figura.
no recordo però a un moment ens vam aixecar tots, i tornant el gil estava assegut sobre la "nostra" butaca.
lorenzo es va quedar amb el seu amic, aquell noi que tant fa flaire de mala persona, i l'amic, encantat és clar, que li serveix un got de vi, quan bevíem en el mateix des de feia unes quantes hores, des de que s'havia acabat la cervesa, imagina't.
tranquil•la, vindrà si ha de venir. i va venir. sense el seu got, per agafar el meu millor. va posar la seua mà rere ell perquè l'agafi jo, però no ho vaig fer perquè no vaig entendre, a més a més ara que hi penso no m'agrada la idea, com a dona lliure. però tan bon punt va treure la mà que vaig seure al seu lloc, abraçant-lo ara si que de debò, i encantada de la vida. crec que té una mica de panxa, vaig pensar.

va posar ali khan. "has d’entrar en trànsit, t'has de deixar portar per la musica"


(cocorosie, candyland)


si m'ho diu ell, ho deixo tot estar, però que m'ho digui ell
"apa, marxem que nós esperen les noies"
era això.
i s'apropa, déu oscar ens fem un petó a la boca

el miro, amb força, provocació, i retret una mica també, merda
escolta oscar, tinc gent a casa meua, no entendrien que em quedés aquí, ni tampoc si et portava allà
sí home.

dos petons, crec que he agafat la seua cara entre les mans
els seus petons, humits, sense llengua, frescos

però ens tornarem a veure, segur...

31 d’octubre, 2006

dedicada al senyor que no existeix

Madame rêve d'atomiseurs
Et de cylindres si longs
Qu'ils sont les seuls
Qui la remplissent de bonheur
Madame rêve d'artifices
Des formes oblongues
Et de totems qui la punissent

Rêve d'archipels
De vagues perpétuelles
Sismiques et sensuelles

D'un amour qui la flingue
D'une fusée qui l'épingle
Au ciel
Au ciel

On est loin des amours de loin
On est loin des amours de loin
On est loin

Madame rêve ad libitum
Comme si c'était tout comme
Dans les prières
Qui emprisonnent et vous libèrent
Madame rêve d'apesanteur
Des heures des heures
De voltige à plusieurs

Rêve de fougères
De foudres et de guerres
A faire et à refaire

D'un amour qui la flingue
D'une fusée qui l'épingle
Au ciel
Au ciel

On est loin des amours de loin
On est loin des amours de loin
On est loin

Madame rêve
Au ciel
Madame rêve
Au ciel
Madame rêve

[bashung/madame rêve/osez joséphine]

07 d’octubre, 2006

Llavors

i live by the ocean
and during the night
i dive into it
down to the bottom
underneath all currents
and drop my anchor

and this is where i'm staying

this is my home

[bjork/the anchor song/debut]



Llavors va arribar en jordi.

encara no sé què opinar al seu respecte, al principi me vaig encendre massa, massa tensa massa esperança i massa ànsia

i va arribar el rateau.

blenk

i vaig soltar

i ara me respon, el chuchesumadre


i jo estic contenta.

24 de setembre, 2006

bousillées les miettes de nous


em vas preguntar si no t'havies portat malament a cotlliure, i no et vaig respondre, preferiria que continuessis explicant el per què d'aquesta pregunta, per que les teues intencions quedin més clares.
Ara si que et puc contestar, no, no et vas portar malament a cotlliure, et vas portar tal com estaves en aquell moment, és a dir destrossat i incapaç de plantejar-te qualsevol cosa que sigui en una energia de vida, com començar una relacio.
si havies intentat quelcom, encara que en moria de ganes t'hauria dit que no, perquè a mi mai no m'ha agradat tenir la plaça de la morta.

divendres 22 vaig entendre que per tu només vaig ser una entre el miler de noies amb qui vas tenir necessitat de curar-te, i que amb la que ha aconseguit despertar-te la libido no hi tinc res a veure.
divendres 22 senzillament em vaig adonar de com em vaig equivocar de persona, llavors vaig marxar.


no passa res, son coses de la vida

que vagi bé

J'traînais les pieds, des casseroles
J'n'aimais pas beaucoup l'école
J'traînais les pieds, mes guiboles abîmées
J'explorais mon quartier

J'traînais des pieds dans mon café
Les vieux à la belotte braillaient
Papi, mamie, tonton André et toutes ces pépées
A mes p'tits soins, à m'pouponner

Ecorché mon visage, écorchés mes genoux
écorché mon p'tit coeur tout mou
bousillées mes godasses, bousillé sur ma joue
bousillées les miettes de nous

La fumée du boeuf bourguignon
Toute la famille tête dans l'guidon
Du temps où ont pouvaient faire les cons
Les pensionnaires, les habitués, les gens d'passage surtout l'été
Joyeux bordel dans mon café

Ecorché mon visage, écorchés mes genoux
écorché mon p'tit coeur tout mou
balayée la terrasse, envolé le bout d'chou
envolées les miettes de nous

Je traîne les pieds, j'traîne mes casseroles
J'n'aime toujours pas l'école

Ecorché mon visage, écorchés mes genoux
écorché mon p'tit coeur tout mou
bousillées mes godasses, bousillé sur ma joue
bousillées les miettes de nous

[olivia ruiz/j'traine des pieds/la femme chocolat]

28 d’agost, 2006

it's all right (dedicassar dedicacionar dedicacionalitzar)


surement mais pas d amour et beaucoupdhypocirisie envers eux deux


Oh my lover
Don't you know it's alright ?
You can love her
You can love me at the same time
Much to discover
I know you don't have the time but
Oh my lover
Don't you know it's alright ?

Oh my sweet thing
Oh my honey thighs
Give me your troubles
I'll keep them with mine
Take at your leisure
Take whatever you can find but
Oh my sweet thing
Don't you know it's alright ?

It's alright
It's alright
There's no time
So it's alrigh-igh-ight

What's that color
Forming around your eyes
Once my lover
Tell me that it's alright
Just another
Before you go...go away
Oh my lover
Why don't you just say my name ?

And it's alright
Say it's alright
There's no time

[pj harvey/oh my lover/dry]

10 d’agost, 2006

this is love

08 d’agost, 2006

un xic de l'adrià#02
nina ensucrada

06 d’agost, 2006

a perfect day elise



He got lucky, got lucky one time
Hitting with the girl in room five none nine
She turned her back on him facing the frame
Said, "Listen Joe don't you come here again"

White sun scattered all over the sea
He could think of nothing but her name Elise
God is the sweat running down his back
The water soaked her blonde hair black

It's a perfect day
A perfect day, Elise

He got burned by the sun
He's a lucky man
His face so pale and his hands so worn
And the sky
Let himself in room five none nine
As she turned away
Said a prayer, pulled the trigger and cried
Tell me why

It's a perfect day
A perfect day, Elise

Ah oh, It's a perfect day
A perfect day, Elise

[pj harvey/perfect day elise/is this desire?]

31 de juliol, 2006

vés a la merda (no com a parella)




this is our last goodbye
i hate to feel the love between us die
but it's over
just hear this and then i'll go
you gave me more to live for
more than you'll ever know
this is our last embrace
must i dream and always see your face
why can't we overcome this wall
well, maybe it's just because i didn't know you at all
kiss me, please kiss me
but kiss me out of desire, babe, and not consolation
you know it makes me so angry 'cause i know that in time
i'll only make you cry, this is our last goodbye
did you say no, this can't happen to me,
and did you rush to the phone to call
was there a voice unkind in the back of your mind
saying maybe you didn't know him at all
you didn't know him at all, oh, you didn't know
well, the bells out in the church tower chime
burning clues into this heart of mine
thinking so hard on her soft eyes and the memories
offer signs that it's over... it's over

[jeff buckley/last goodbye/grace]

Sí que ho entenc.
I estic cansat de passar per un tros de pedra que no té cap tipus de
sensibilitat.

Però la idea de ser amants va ser teva. Pas meva.
I jo t'ho vaig preguntar: "Segur que et farà bé?".
I tu em vas dir que cap problema.
I vam tenir una relació d'amants, per a mi, molt bona. Perquè follar
deixa de ser només un polvo quan ho fas amb algú a qui t'estimes, a
qui coneixes molt bé, amb qui hi ha complicitat d'haver compartit un
tros de vida.

Jo ho he fet i potser fora bo que tu també ho fessis. Parlo
d'un exercici de realisme, de deixar de banda sentiments i adonar-se'n
que la vida de cadascú fa impossible que tu i jo siguem parella,
encara que ho vulguéssim.
No pot ser.

I ja no podia ser al tram final de la relació, però seguíem.
I seguíem, tot i saber que no podia ser, perquè ens estimàvem com a parella.
Però van passar coses, va haver-hi crisi i la relació de parella va
desaparèixer.

I si ho tinguéssim clar, potser podríem veure'ns amb normalitat i
aquest cap de setmana jo podria anar a aquest concert sense problemes.
Un concert al qual jo et vaig dir que hi aniria abans que tu i al que
ara no hi puc anar perquè m'ho prohibeixes.

No hi aniré. Perquè no vull veure't plorar, ni vull que ploris encara
que no et vegi. Perquè t'estimo (no com a parella) i no vull fer-te
mal.
Però aquesta relació s'ha de normalitzar d'alguna manera i no vull que
la normalitzis fent-la desaparèixer.
Els dos anys que vam estar junts només tindran sentit si ens podem
veure, si puc abraçar-te, riure amb tu... Ja t'ho he dit aquest matí:
NO ET VULL PERDRE! perquè vull comptar amb tu quan penso en
gent que m'estimo i amb qui m'agrada estar. I a mi tampoc em cal
follar-te (ni que em follis tu). En tinc prou amb el teu somriure.

25 de juliol, 2006

reload?


We’re walkin’ like in a dolce vita, this time we got it right.
We’re livin’ like in a dolce vita, oh gonna dream tonight.
We’re dancing like in a dolce vita with lights and music on,
Our love is made in a dolce vita, nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

We made it down in the dolce vita, wipe all your tears away,
We lived it like in a dolce vita, a game of yesterday.
I’m so alone in the dolce vita - oh, baby, telephone.
This magic’s down in the dolce vita , nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

We’re living like in a dolce vita, oh gonna dream tonight.
We’re dancing like in a dolce vita, nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

It’s all last night together with our love again...

[ryan paris/dolce vita]


hauriï d'estendre la roba, hauriï de preparar l'escalivada per demà, hauriï d'endreçar la casa i no ho faig. avui s'acaben les meues vacances.
acabi de parlar amb en toni. tot començava més o menys bé, vol que faci unes coses per reservar la seua casa a corsega per les seues vacances, i no s'adona de com voldriï estar amb ell allà, no s'adona que estic freda amb ell perquè no el puc oblidar, i vull que no tinguim més contactes per intentar apagar les meues ganes d'ell, de veure'l, d'abraçar-lo, els meus records dolorosos.

pero no puc.

fa poc m'ha proposat tornar a fer un cap de setmana "en amoureux", i no li podia respondre, perquè vull passar més nits amb ell pero sé que al final no ens portarà enlloc. millor seria oblidar-lo, escric oblidar-lo pero ara des de la trucada m'adoni que és oblidar-nos, ell tampoc m'oblida, el conchesumadre.
volia dir-li "no més caps de setmana" -no més no només. tant de bo fos només. per començar-

i li he dit "què fas pel teu aniversari? puc baixar?"

diu que està fet pols a nivell sentimental. diu que aviam, si tornéssim junts, com ens ho fariem?

el TAV, el 2007.

pero no sé.

dic: entre el que ja sé del toni i el que no sé de l'escriptor de veritat (dels collons), prefereixi descobrir l'escriptor.

ara per ara.

pero no sé.


[il.lustració James G Mundie]

07 de juliol, 2006

louise


Il y a rien faire par moments
Regarder le monde à l’envers
Croire en tout, en l’éphémère
Décider d’aller de l’avant
Car il y a dans l’air par moments
Ce léger souffle, séduisant
Peut-on rester débutant
Apprivoiser ses nerfs?

[louise attaque/la traversée du désert/à plus tard crocodile]

30 de juny, 2006

encara que hi hagi

Pas vu les feuilles venir
Pas vu les feuilles tomber
Qu’es-tu venue me dire ?
Pourquoi es-tu passée ?
Non je ne savais pas
Non je n’ai pas appris
Et comment c’est déjà
De ne pas être ici

Fais-moi revenir au monde
Le toucher sans mettre de gants
Même pour sentir qu’il s’effondre
Même s’il n’y croit plus comme avant
Fais-moi retrouver mon ombre
Perdue dans l’ombre qui me tient
Le souvenir du lendemain

Non je n’sortirai pas
Pourquoi es-tu venue ?
Comment te souvenais-tu
Que j’étais encore là ?
Les rues, les avenues
Se passent très bien de moi
J’ai vécu trop de choses
Que je ne saisis pas

Fais-moi revenir au monde
Le toucher sans mettre de gants
Même pour sentir qu’il s’effondre
Même s’il n’y croit plus comme avant
Fais-moi retrouver mon ombre
Perdue dans l’ombre qui me tient
Le souvenir du lendemain

Pas vu les feuilles venir
Pas vu les feuilles tomber
Comment veux-tu aimer
Quand on ne sait plus dire
Si c’est l’hiver, l’été
Si c’est mieux, si c’est pire

Tu n’insisteras pas
J’entends les marches craquer
Elles devancent les pas
De qui va s’en aller
N’y a-t-il donc pas en moi
Quelqu’un sous les soupirs
Quelqu’un qui aimerait
Bien voir les feuilles venir

Fais-moi revenir au monde
Le toucher sans mettre de gants
Même pour sentir qu’il s’effondre
Même s’il n’y croit plus comme avant
Fais-moi retrouver mon ombre
Perdue dans l’ombre qui me tient
Le souvenir du lendemain
Deux flèches lancées dessous les combles
Fais-moi revenir au monde…

[dominique a/revenir au monde/tout sera comme avant]

ja m'ha respost l'escriptor de veritat. amistat, col.legues, poca cosa més. les estrelles diuen que tot anirà bé, que només cal esperar, aixo si que ha canviat.
deixar estar. encara no està preparat. ha d'endreçar la seua vida.



l'esperaré.


o és el que crec?







serà un signe? un signe més?
només la meua il.lusio?
què m'agrada en ell? quines promeses? quina felicitat?

voldriï sentir els seus cabells arrisats sobre la meua espatlla.
demà el toni ve a passar el cap de setmana a casa meua. està bé, està moolt bé, començavi a me sentir calenta.

14 de juny, 2006

primparat -ada (adj)


(la foto és de christel i pascal)


Cada dia un mot / 1628 / dimecres, 14 de juny del 2006
http://www.rodamots.com/

primparat -ada (adj)

Si cau no cau, en perill o a punt de caure, d'engegar-se, de perdre's.
"Aquest home està primparat; els primers freds el mataran."
"Has deixat primparada l'ampolla i ha caigut."

[Etimologia -- De «prim» i «parat», de construcció anàloga a mots com
ara «primfilar» o «primmirat».]

Vostè, senyor Rajoy, pot fer molt i molt per la pau entre tots. Però,
fins ara, en comptes de mullar les brases ha atiat el foc. No se
m'esveri, don Mariano. El mal de vostè i de tants com vostè és que no
creuen en Espanya. La veuen tan primparada que, només amb un Estatut
escarransit com el català, ja els sembla que se n'aniria al botavant.
o Josep M. Ballarín, «Al senyor Rajoy» (Avui, 28 de gener del 2006)

I un altre diu: --Ja ens deixareu, senyora,
que donem una ullada pel rebost,
que tenim una gana que ens arbora
i estem fets a no veure pa a la post.
I per la set de nostres caminades
també treurem el nas dins del celler,
i si ens vénen de gust vostres criades
em penso que voldran deixar-se-ho fer.--
I riuen, i la dona esfereïda
repassa les angúnies i els perills,
i veu molt primparades honra i vida
de les seves serventes i els seus fills.
Però trobant-se feble i desarmada,
no podent aturar la mala sort,
resta vora el seu llit agenollada
pregant de llavis i patint de cor.
o Josep M. de Sagarra, El comte Arnau (1928)

"Hola Toni,
Avui sem l'11 de setembre, t'imagini fent la festa amb la gent del rotllo, te trobi a faltar.
Tinc unes cosetes a explicar-te, molt importants.
Segurament rebràs aqueix mail després del famos dijous 15 fatidic, i segurament aquestes coses ja te les hauré
dites, però crec que és important deixar-les per escrit i clares.

Sobre totes les coses que teniï i tinc de canviar per estar bé amb mi mateixa, vull que sàpigues que ja ho sabiï
abans que me deixessis, però me faltava la impulsió, la que me vas donar, per comencar a actuar en forma
seriosa. De totes maneres, no estavi disposada a passar un any més davant de la meva pantalla i sense
diners ni autoestima.
Ja m'adonavi de tot aixo, i ja estic fent canviar les coses, però aquestes coses no canvien del dia a l'altre, pot
trigar una mica abans de què ens adonessim dels resultats efectius.
Faig els esforços --trobar feina, ordenar la casa, cuidar-me, retrobar la confiança en mi mateixa--, estic fent els
esforços, i me pregunti com és que no els vaig fer abans. Vull dir, estic veient les coses amb un altre ull, i
veritablement vull canviar de vida, i canviaré de vida. No perquè m'ho vas demanar, sinó perquè és el que he
de fer.

Sobre la nostra relació, o no-relació, jo necessiti saber si tenim una relació de parella --de vacances, però de
parella-- o si només sem amics.
No puc soportar més que un dia me diguis guapa i te trobi a faltar i estem de vacances i t'estimi etc i el dia
següent que hem trencat, que no he d'esperar res, que ja està tot clar, que pots sortir amb algú altre etc...
No puc soportar que me diguis que no estem junts però igual potser que un dia...
Necessiti saber.
A més, crec que ja saps el que vols amb mi, si és que vols trencar però que te sents malament i me dius que
potser no, per no fer-me tanta pena, pensant que anirà millor aixins, doncs no Toni, no anirà millor aixins, si
vols que la nostra relació s'acabi, ho has de dir clarament i contundament. Així, faré el meu dol, i podré passar
a una altra cosa.
Si te queda una mica d'amor per mi m'has de dir les coses clarament.
Perquè si me deixes creure que potser no està acabat del tot, segurament no pateixi tant, però és encara
pitjor, perquè guardi l'esperança, però a un moment o l'altre arribarà la decepció, que fa molt més de mal, a
més del sentiment que l'altre s'ha rigut de tú.

Mira Toni, si no tens les idees clares del tot, crec que d'aqui 15 dies sí que les tindràs, o almenys les hauràs de
tenir. Jo, d'aqui 15 dies, el 30 de setembre a mitjanit, horari de Greenwich, si no m'has dit res, consideraré la
nostra relació acabada definitivament, tindrem alguns contactes més per arreglar les coses materials, i
després serà acabat. Necessitaré no veure't ni saber res de tú durant un bon moment, simplement per oblidar-
te i fer el dol de la nostra relació. No se tracta de portar-se bé o mal amb l'ex, se tracta de fer el treball de
tancament i d'oblit que cal en aquestes situacions. No podria aguantar que me diguessis guapa i que m'estimes i
veure't el dia següent amb una noia en els braços.

Sé que odies els ultimatums, com tothom, però mira, me sua la polla si em permets l'expressió.

Tu mateix.

O"


*** Aquesta setmana: suggeriments dels subscriptors. El d'avui és de
Maria Verdaguer, de Sora (Osona), que especifica: «Aquest mot és ben viu
a la nostra família, tot i que el pronunciem afegint-hi una 'e' al
començament i sense la 'r' (="epimparat"). L'excusa més habitual que té
un infant quan espatlla una cosa és dir que ell no ho ha fet i que la
persona anterior que ha usat el bé ho ha deixat 'epimparat', volent
indicar que potser ja jo havia espatllat i que ho ha recompost però
deixant-ho ben estantís per tal que les culpes se les carregui un
altre.» ***

Llibres de regal? Quins llibres? No m'ho vull perdre, jo, això!
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=llibres

09 de juny, 2006

solitud


com un mossén ben sord
tot confessant un cor de muts
la solitud em rep amb un ram de flors
-hola bon dia, benvingut què tal com et va?
seriosa digna d'un galant
enganxosa amiga fleuma i figa flor,
sense prèvi avis et vindrà a visitar
innocent, quan menys fa falta et ve a trobar
de bon cor, de bon gust
hi ha algú que a la fi no et vol, hi ha algú, sense rancor
com un senyor l'he convidat a un te melós
hem xerrat junts amb pau pels descosits
tots dos fins tards perduts hem passejat pel port
hem barrejat un cigarret, ben tous fent tombs
tots junts hem renegat del temps
com bons cosins hem anat al llit,
idiota i crua, llefiscosa amb gust,
xiripitiflautica ambulant
quan menys fa falta et ve a trobar innocent.
hi ha algú que a la fi no et vol,
hi ha algú, sense rancor
signes del temps, on ets? sota el cobrallit
a cada voraviu, rera cada cul
tot fent un pipi, cosint calçotets
ebri recordant el pa amb vi oli i sal
li he picat l'ullet amb riure de peix
delicadament li he volgut dir adéu
s'ha enrampat la mà, de genolls plorant
m'ha agafat el pit ben fort m'ha dit
noooo, no em deixis mai, mai sola...

[adrià puntí/solitud/pepalallarga i...]

no sex last night


és estranya aqueixa sensació d'estar lligada a algú pel destí, de que les coses passen aixins perquè han de passar aixins, de que tot està escrit prèviament, no se sap on. Senti que SÉ que tinc un lligam amb l'escriptor de veritat, i que és més fort que jo, com si ho havien decidit des d'allà dalt, déu, el destí o el que vulguis, a mi m'agrada pensar que és la colla dels jugaires de dominós...
tot això i continuï sense cap notícia, però un milió de signes del cel que me diuen que estic en el bon camí, que no he de perdre l'esperança. la il•lusió?
lâcher prise, deixar estar. les coses vindran si han de venir. sé que està força malament aqueixos moments. dubti entre pensar si m'ha oblidat o si no vol presentar-se a mi amb tot el pes dels seus maldecaps.

enyori la seua olor. enyori la seua escolta. enyori la seua veu. enyori el seu somriure, quan sempre amaga les seues dents.
enyori la seua mirada, i els moments on ens adonem d'aqueix lligam, més enllà de les paraules.


oui c'est inutile de te le préciser
nous devinons intuitivement
qu'au delà de cette limite
c'est un peu plus que du sentiment
inutile de consulter
voyants médiums et livres saints
nous sommes d'accord, nous sommes d'accord

oui je traverserais la jungle pour toi
sans aucune autre arme
que celle que tu accepteras
et tout comme le dévôt au pied de son idole
moitié de l'âme moitié du corps

non je ne viens pas en touriste
je voudrais m'integrer
jusqu'au plus profond
de ce que tu veux bien m'accorder
loi du lieu loi du sang
sommes nous ou bien des larmes
nous sommes d'accord, nous sommes d'accord

je saluais le jour comme un enfant divin
je lisais l'ennui dans le texte sans n'y comprendre rien
inutile de consulter
voyants médiums et livres saints
nous sommes d'accord, nous sommes d'accord

[général alcazar/nous sommes d'accord/des sirènes et des hommes]