why?

Contempt in your eyes as I turn to kiss his lips
Broken I lie, all my feelings denied, blood on your fist
can you tell me why?
You in your false securities, tear up my life condemning me
name me an illness, call me a sin, never feel guilty never give in
tell me why?
You and me together, fighting for our love
can you tell me why?

[bronski beat/why/the age of consent]

una pregunta més

per què ha arribat el matí següent a saludar-me amb un "adiu manyaga" en la meva llengua?
per què, mentre que jo estava tocant la guitarra (recorda my friends dels red hot), era l'unic que cantava?
per què va reaccionar quan em va molestar le guardeur de troupeaux?
per què no va canviar d'actitud, per què va mantenir aquesta complicitat mentre que ja sabia que volia estar amb ell?

per què no es va comportar com un fill de puta?

somni d'una nit de primavera

és impossible. ha mentit. no pot ser. sé que estava borratxa, però hi ha coses que recordo perfectament i no quadren amb el seu rateau.

com es va apropar, un cop tothom havia marxat a dormir

com es va queixar, quan feia més de 10 vegades que li parlava de la seva ex, per què no pares de parlar d'ella -perquè és la meva amiga

com em va portar la manta, disposat a col·locar-la sobre les meves espatlles, i com tonta que sóc la vaig prendre de les seves mans per posar-me-la, no fos cas que em toqui aquest, qui pensa que és?

com m'havia dit, encara al curs, has pensat en mi? mmmmm...

com em va escoltar, tota la nit, com vaig pensar que només havia durat mitjoreta i que en realitat van ser 4 hores i més

com em va explicar, que si bevia suc de raïm era perquè qui veut voyager loin ménage sa monture, i com no vaig entendre que era per quedar-se amb mi com més millor

com va esmentar el seu lloc de vida quan li estava explicant que cada noi amb qui surto és un món per descobrir

com em va dir, per dormir, hi ha una habitació allà dalt, una altra allà dalt també, la meva habitació, el sofà, i per rentar-te les dents, hi ha un raspall nou, i un un xic usat, el meu...

com em va servir un got d'aigua, quan ens estàvem rentant les dents, els dos, com una parelleta kinderbueno






com va decidir anar-se'n a dormir, un cop vaig acabar el meu discurs sobre els beneficis d'estar soltera

tontaestúpida


Il y a des ombres dans "je t'aime"
Pas que de l'amour, pas que ça
Des traces de temps qui traînent
Y a du contrat dans ces mots là

Tu dis l'amour a son langage
Et moi les mots ne servent à rien
S'il te faut des phrases en otage
Comme un sceau sur un parchemin

Alors sache que je
Sache le
Sache que je

Il y a mourir dans "je t'aime"
Il y a je ne vois plus que toi
Mourir au monde, à ses poèmes
Ne plus lire que ses rimes à soi

Un malhonnête stratagème
Ces trois mots là n'affirment pas
Il y a une question dans "je t'aime"
Qui demande "et m'aimes-tu, toi ?"

Alors sache que je
Sache le
Sache que je

[jj goldman/sache que je/en passant]

capgirat

- he oblidat d'explicar-t'ho, però saps que a l'amic d'en pep li agrades molt?
- sí que ho sé, em va perseguir tota la nit l'altre dia... A mi és el seu amic que m'agrada, però cada cop que vaig anar a parlar-li va fugir corrent
- és ell, l'amic d'en pep, en quimi, l'alt, no el petit, ho va explicar al pep, que si tens algú, que el vas encantar...



- i què, oscar, com ho tens això del-que-no-pot-ser ara que saps que li agrades al quimi?
- mira, el dos s'han cancel·lat mútuament, estava amb mal de panxa pel-que-no-pot-ser, i ara, em sento alliberada
- no podria recordar la seva cara, porta barba?
- recordo que té els ulls clars, però sobretot recordo l'energia de la seva cara, escalfadora com un rajet de sol

bestieses

Ara fa més d'una setmana que ho he trencat tot. simplement. com una puta tonta estúpida. com l'eternal víctima de les ferides de sempre. putes ferides. puto orgull. tonta estúpida. güevona. fera salvada i sola. amb una màscara que t'hi cagues, diria l'adrià.
no ho sé.
no vull saber.
vull dormir, que el temps torni enrere, que s'aturi en aquella energia especial de gent especial de mirades i rotllos especials vull que soni la música dels pixies vull recuperar les meves ulleres de sol i dormir en els seus braços.

És l'home de la meva vida.
o és el que crec?
el que voldria creure?
aconseguiria fer-me oblidar l'escriptor de mentida? potser sí èèèh?
un que és a la meva altura, un per ser-ne orgullosa, un que podria portar a qualsevol lloc i presentar a tota la gent amb qui comparteixo rotllo, un sense ferida, o amb ferides que no ressonen amb les meves.
un amic, un complíce, un amb qui puc desplegar-me del tot, un que m'entèn sense parlar, ni tan sols sense mirar-nos, la puntuació de les meves frases, l'esguard que m'anima i em dóna ganes d'anar més enllà de mi mateixa, potser massa potser no?
potser
tot i això no penso canviar-me en amelie flassac.
potser que ho lamentaré algun dia.
potser no.

Allò que no pot ser

I clar. Va passar allò que no podia ser.
Després d'unes quantes nits còmplices, compartint la mateixa onda, allò que tant trobava a faltar amb le Gardeur de Troupeaux. Sense plantejar-se res per això.

I clar, no va passar res, però va passar allò que no podia ser.

Una nit de festa, i de solitud, le Gardeur estava en la seva, compartint projectes i records amb algun altre perdut en aquest món.

I jo mirava les estrelles a la vora del foc, i la lluna amb una forma estranya, quina forma més estranya segur que m'ho podria explicar El que no pot ser...
i El que no pot ser, a l'altra banda del foc, que em crida "oscaaaaar! vine aquí, hi ha un lloc al costat meu!"
Va tornar el noi que estava assegut al seu costat, "seu doncs sobre els meus genolls, m'estarà bé, que tinc fred"
Sec, un petit silenci d'aquells que diuen tant.
"Tinc fred em diu. Està bé, així sento una mica més de calor, però tinc fred al cos també"
"si vols, puc recargolar-me contra tu"
"nooo! sinó la gent va parlar"
"ah clar, els xipots"
Mentrestant, estava intentant de no fer pesar massa el meu cos sobre ell, li preguntava "estàs bé? no peso massa?"
"nooo, estic la mar de bé"

Va apropar-se el filòsof, "espera que vull veure a qui el gringo està tirant trastos... oscar? però que fas aquí? això no pot ser!"

Sí que pot ser, però això només.

"a mi no m'agrada aquest noi, estic content que hagi marxat"
"doncs no ets l'únic a qui no li agrada"
"no, però sé que hi ha gent que ha lamentat que marxi"
"la gent amb qui dormo no. Bé, l'home amb qui dormo, perquè no dormo amb tothom tampoc"

"Ca veut dire, qu'éventuellement euh...si vous étiez au bout du rouleau, on pourrait envisager de, de ...conclure?"
vaig pensar en principi que parlava seriosament, estava intentant no envermellir massa quan vaig reconèixer aquella pel·lícula.
"què et passa?"
"intento recordar aquella cançó..."
"Quand te reverrais-je, pays merveilleux, où ceux qui s'aiment, vivent à deux..."
Que em passa?
Allò que not pot ser.

Vam parlar de les seves ex, de la dificultat de ser equilibrada quan la teva vida sempre ha estat coixa, vam parlar de tal presa d'aigua a Xina, de gat negre gat blanc i de mil coses més, i quan va arribar le Gardeur, ja no estava més per a ell, si estava amb algú altre en un altre planeta, algú que no pot ser.

La resta? Què, la resta?
Un sentiment de fàstic, cap a mi mateixa, cap al Guardeur també, per què no és com el seu amic? Per què sempre ha de ser ell el que es passa, per què sempre es queda ni tan sols en la mediocritat, sinó en el fang de la humanitat?
L'he deixat 3 setmanes després.

Aquí estic, amb el poc de màscara negra que em queda.
sense moure el nas (que duri la bona sort)

[les bronzés font du ski/patrice leconte/1979]

màscares negres

Vam entrar, totes quatre, a la pizzeria, per saludar als dos amics nostres que hi menjaven. No sé, teníem ganes de festa, de fet el poble sencer era de festa, la màscara negra ben posada i endavant la llibertat.
Vam entrar, i no sé, estava tot solet a la taula del costat, en seure al costat del jéjé em vaig trobar davant seu, com si sopéssim junts.
El seu esguard.

Ulls blaus que em miren, tan fort que no puc ni parlar.
Vols un tros de pizza? ok
Ok, però jo no te'l puc pagar, sinó en "nature", és broma.
Estic d'acord que em paguis en "natura", és broma també.
El seu esguard.
No em miris així, que no podré menjar.
El seu esguard.

No sé com m'ho he fet, però en un instant de lucidesa em vaig adonar de què estava asseguda sobre ell, i ens vam fer un petó d'aquests, l'amiga em va dir "és diu joanfrancesc, juga rugby, vaig sortir amb ell, i les meves dues germanes també"
Molt bé.

La gent vol sortir del restaurant, continuar la festa, jo em quedaria aquí amb ell la vida sencera.
Però si hi ha una cosa que he après en aquesta vida, malauradament, és que més val que et segueixin que segueixis tu.

Endavant doncs, 'nem a fer la festa.
No sé quants nois he besat. La màscara negra em feia tan lliure que volia provar qui besava millor, entre tota la gent que estavà allà, tingui el sexe que tingui .
Al meu cap tocat, però, tot i besar a tothom, només hi tenia un únic home, aquell jugaire de rugby amb la samarreta blava ricard.
I el seu esguard.

Suposo, sí, suposo que l'he tornat a veure alguns cops, recordo que ens vam abraçar i besar però poca cosa més, vaig patir uns quants "blancs" aquella nit.

No sé, suposo que em va preguntar si volia dormir amb ell, i suposo que li vaig dir que sí.
Recordo que estava xerrant amb dos músics de la cobla i que estava al costat meu, explicant a una amiga seva que jo parlava català, tot i no tenir cap família d'aquí.
Recordo que la seva amiga li va preguntar si jo era la seva xicota, i que vaig respondre que sí, des de fa més d'un any.

Vam acabar per anar a a dormir, en una casa al·lucinant, amb mobles i murs pintats, una decoració antiquada però interessant, un joyeux bordel.

i'm singing in the rain

la pluie toujours la pluie
nous étions tous tellement serrés
sous ce fragile abri
avec pour unique souci
celui de pouvoir s'abriter
envers et contre tous
nous étions tous du même avis
du capitaine au mousse
au sein du club nous serons tous admis
c'est une règle generalement acquise
les jours de pluie réalimentent la libido
loi du genre qui s'éternise
du strict humain "tâtez-moi tâtez-moi cette eau"
la résonnance entre nous fonctionne
les concordances les faisceaux de présomption
tous à faire preuve d'ouverture
tous à faire preuve d'intuition
la pluie toujours la pluie
nous étions tous intimement persuades
d'avoir une connivence acquise
en parcourant ce même trajet
envers et contre tous
nous étions tous reellement ravis
c'est une lame qui s'émousse
sous la caresse de cette pluie
c'est un théorème une pure loi physique
mon cas relève de l'anthropométrie
quand je vous vois je suis pris de panique
plus spécialement les jours de pluie
ça tintinabule quand je suis à nu
mon humanum est inévitable
prenez le risque vous serez pas déçu
prenez le risque vous en étes bien capable

i'm singing in the rain, and i'm happy again


[general alcazar/la loi du genre/les loges de la lenteur]

ken irbou

- Je commence à comprendre, dit le petit prince. Il y a une fleur... je crois qu'elle m'a apprivoisé...

- C'est possible, dit le renard. On voit sur la Terre toutes sortes de choses...

- Oh! ce n'est pas sur la Terre, dit le petit prince.

Le renard parut très intrigué :

- Sur une autre planète ?

- Oui.




got me a movie
i want you to know
slicing up eyeballs
i want you to know
girlie so groovy
i want you to know
don't know about you
but i am un chien andalusia
wanna grow
up to be
be a debaser, debaser

got me a movie
ha ha ha ho
slicing up eyeballs
ha ha ha ho
girlie so groovie
ha ha ha ho
don't know about you
but i am un chien andalusia
wanna grow
up to be
be a debaser, debaser

[pixies/debaser/trompe le monde]
[antoine de saint exupery/le petit prince]

l'estel

vam arribar un xic tard, com a les vuit i mig, havíem previst arribar més o menys a dos quarts de set.
és tan bon punt haviï entrat que el vaig veure, o que ell em va veure, que ens vam veure els dos, vaja.
hola, sóc el lorenzo i tu? tens un nom italià sí, i tu, com et dius oscar -ets italiana també, em talla- però no soc italiana
tenia un kefie vermell i blau, vell, i duia un jersei de llana. era vestit com un pagès, o un altermondialista.

li voliï pas dir les mateixes coses de sempre com ara pizza, espagueti, forza itàlia, li vaig dir gelatto al limon, gelatto al limon, gelatto al limon", "e pericoloso sporgesi" –per la finestra va dir, "amore, amore mio, perchè mi hai abandonatto?" –ja has conegut un italià abans? no, o sí, o potser, bueno, saps qui és el pippo delbono ?
sí que sabia, he aconseguit no demanar-li que es casés amb mi, ara mateix.
hòstia emília, com t'entenc ara amb els teus italians, emília, com riuràs demà quan t'explicaré que jo també, ara ja tinc el virus.
i el meu somriure, me sentiï heureuse: agréable, aise, aisée, à l'aise, avantageuse, béate, belle, bénéfique, bénie, benoîte, bien, bien aise, bienheureuse, bien venue, bonne, calme, chançarde, chanceuse, charmée, comblée, contente, douée, doucée, élégante, enchantée, enchanteuse, équilibrée, euphorique, exaucée, exceptionnelle, faste, favorable, favorisée, fière, florissante, fortunée, gaie, habile, harmonieuse, idéale, joyeuse, juste, nabab, nantie, optimiste, originale, paradisiaque, plaisante, privilégiée, propice, prospère, providentielle, radieuse, rare, ravie, rayonnante, réjouie, repue, réussie, riche, rieuse, sans souci, satisfaite, sereine, tranquille, transportée, triomphante, trouvée, veinarde.

Tot era flors i violes, sí senyor.

bob marley? però si bob marley és per dormir..." per dormir i per...

i xile, i allende, i el palau de la moneda, i els detenidos desaparecidos i -quina olor fas? -és el meu perfum. Però quin perfum és?

tens fred, vols el meu xal? i posar-li, abraçant-lo sense tocar-lo, pregant perquè el xal agafi la seua olor, si us plau.
així, euh asi que així, que bé així, parla català
és l'únic que haurà aconseguit fer-me parlar castellà all night long

m'agrada aqueix. amb aqueix si que ho podria fer. no només follar, vull dir.

tocant el djembé al meu costat, la seua cama cada cop més a prop de la meua. quasi forçar sobre les nostres cames perquè quedin juntes.

deixa'l, vindrà si ha de venir, i venia.

he buscat a tot arreu i no n'he trobat, no queden cerveses "jo si que te'n trobaré una"
llavors vam començar a compartir la cervesa, idea seua però com me va encantar, ara te toca tu i te trobaré per entregar-te-la encara que siguis a l'altra banda de l'edifici. i sobretot marxar, no quedar-se a la mateixa sala, vindrà si ha de venir, i venia.

si trobes una cervesa, em caso amb tu. ara sí que no en queda, t'he portat un trosset de pizza.
a la cuina. oscar, no te quedis a la cuina només perquè hi és ell. llavors vaig passar rere ell, tocant/acariciant-li l'esquena, i va posar la seua mà perquè la toqui, la vaig fregar només.

maserati amb el meu cotxe que vaig comprar per 300 euros
bonga angola, que bona la musica
john coltrane
cap d'excavació
la fouille, follar a qui ho dius això?
quan acariciava els meus cabells, fent veure que jugava, o el contrari
la meua cama sobre la seua

recordi haver fugit de la cuina perquè hi era ell, i arribar a la butaca aquesta, tan còmoda, no recordo de com ha arribat ell fins a la butaca, si estava aixecat al costat i si li vaig proposar seure, o si va seure al braç de la butaca i apropar-se de mi a poc a poc, no recordo però vam passar les tres hores que ens quedaven junts a aquesta butaca.

a poc a poc, intercanviant-nos el got, les mans fregant-se cada cop més
grazie mille. prego figura.
no recordo però a un moment ens vam aixecar tots, i tornant el gil estava assegut sobre la "nostra" butaca.
lorenzo es va quedar amb el seu amic, aquell noi que tant fa flaire de mala persona, i l'amic, encantat és clar, que li serveix un got de vi, quan bevíem en el mateix des de feia unes quantes hores, des de que s'havia acabat la cervesa, imagina't.
tranquil•la, vindrà si ha de venir. i va venir. sense el seu got, per agafar el meu millor. va posar la seua mà rere ell perquè l'agafi jo, però no ho vaig fer perquè no vaig entendre, a més a més ara que hi penso no m'agrada la idea, com a dona lliure. però tan bon punt va treure la mà que vaig seure al seu lloc, abraçant-lo ara si que de debò, i encantada de la vida. crec que té una mica de panxa, vaig pensar.

va posar ali khan. "has d’entrar en trànsit, t'has de deixar portar per la musica"


(cocorosie, candyland)


si m'ho diu ell, ho deixo tot estar, però que m'ho digui ell
"apa, marxem que nós esperen les noies"
era això.
i s'apropa, déu oscar ens fem un petó a la boca

el miro, amb força, provocació, i retret una mica també, merda
escolta oscar, tinc gent a casa meua, no entendrien que em quedés aquí, ni tampoc si et portava allà
sí home.

dos petons, crec que he agafat la seua cara entre les mans
els seus petons, humits, sense llengua, frescos

però ens tornarem a veure, segur...

dedicada al senyor que no existeix

Madame rêve d'atomiseurs
Et de cylindres si longs
Qu'ils sont les seuls
Qui la remplissent de bonheur
Madame rêve d'artifices
Des formes oblongues
Et de totems qui la punissent

Rêve d'archipels
De vagues perpétuelles
Sismiques et sensuelles

D'un amour qui la flingue
D'une fusée qui l'épingle
Au ciel
Au ciel

On est loin des amours de loin
On est loin des amours de loin
On est loin

Madame rêve ad libitum
Comme si c'était tout comme
Dans les prières
Qui emprisonnent et vous libèrent
Madame rêve d'apesanteur
Des heures des heures
De voltige à plusieurs

Rêve de fougères
De foudres et de guerres
A faire et à refaire

D'un amour qui la flingue
D'une fusée qui l'épingle
Au ciel
Au ciel

On est loin des amours de loin
On est loin des amours de loin
On est loin

Madame rêve
Au ciel
Madame rêve
Au ciel
Madame rêve

[bashung/madame rêve/osez joséphine]

Llavors

i live by the ocean
and during the night
i dive into it
down to the bottom
underneath all currents
and drop my anchor

and this is where i'm staying

this is my home

[bjork/the anchor song/debut]



Llavors va arribar en jordi.

encara no sé què opinar al seu respecte, al principi me vaig encendre massa, massa tensa massa esperança i massa ànsia

i va arribar el rateau.

blenk

i vaig soltar

i ara me respon, el chuchesumadre


i jo estic contenta.

bousillées les miettes de nous

em vas preguntar si no t'havies portat malament a cotlliure, i no et vaig respondre, preferiria que continuessis explicant el per què d'aquesta pregunta, per que les teues intencions quedin més clares.
Ara si que et puc contestar, no, no et vas portar malament a cotlliure, et vas portar tal com estaves en aquell moment, és a dir destrossat i incapaç de plantejar-te qualsevol cosa que sigui en una energia de vida, com començar una relacio.
si havies intentat quelcom, encara que en moria de ganes t'hauria dit que no, perquè a mi mai no m'ha agradat tenir la plaça de la morta.

divendres 22 vaig entendre que per tu només vaig ser una entre el miler de noies amb qui vas tenir necessitat de curar-te, i que amb la que ha aconseguit despertar-te la libido no hi tinc res a veure.
divendres 22 senzillament em vaig adonar de com em vaig equivocar de persona, llavors vaig marxar.


no passa res, son coses de la vida

que vagi bé

J'traînais les pieds, des casseroles
J'n'aimais pas beaucoup l'école
J'traînais les pieds, mes guiboles abîmées
J'explorais mon quartier

J'traînais des pieds dans mon café
Les vieux à la belotte braillaient
Papi, mamie, tonton André et toutes ces pépées
A mes p'tits soins, à m'pouponner

Ecorché mon visage, écorchés mes genoux
écorché mon p'tit coeur tout mou
bousillées mes godasses, bousillé sur ma joue
bousillées les miettes de nous

La fumée du boeuf bourguignon
Toute la famille tête dans l'guidon
Du temps où ont pouvaient faire les cons
Les pensionnaires, les habitués, les gens d'passage surtout l'été
Joyeux bordel dans mon café

Ecorché mon visage, écorchés mes genoux
écorché mon p'tit coeur tout mou
balayée la terrasse, envolé le bout d'chou
envolées les miettes de nous

Je traîne les pieds, j'traîne mes casseroles
J'n'aime toujours pas l'école

Ecorché mon visage, écorchés mes genoux
écorché mon p'tit coeur tout mou
bousillées mes godasses, bousillé sur ma joue
bousillées les miettes de nous

[olivia ruiz/j'traine des pieds/la femme chocolat]

it's all right (dedicassar dedicacionar dedicacionalitzar)

surement mais pas d amour et beaucoupdhypocirisie envers eux deux


Oh my lover
Don't you know it's alright ?
You can love her
You can love me at the same time
Much to discover
I know you don't have the time but
Oh my lover
Don't you know it's alright ?

Oh my sweet thing
Oh my honey thighs
Give me your troubles
I'll keep them with mine
Take at your leisure
Take whatever you can find but
Oh my sweet thing
Don't you know it's alright ?

It's alright
It's alright
There's no time
So it's alrigh-igh-ight

What's that color
Forming around your eyes
Once my lover
Tell me that it's alright
Just another
Before you go...go away
Oh my lover
Why don't you just say my name ?

And it's alright
Say it's alright
There's no time

[pj harvey/oh my lover/dry]

this is love

un xic de l'adrià#02

nina ensucrada

a perfect day elise

He got lucky, got lucky one time
Hitting with the girl in room five none nine
She turned her back on him facing the frame
Said, "Listen Joe don't you come here again"

White sun scattered all over the sea
He could think of nothing but her name Elise
God is the sweat running down his back
The water soaked her blonde hair black

It's a perfect day
A perfect day, Elise

He got burned by the sun
He's a lucky man
His face so pale and his hands so worn
And the sky
Let himself in room five none nine
As she turned away
Said a prayer, pulled the trigger and cried
Tell me why

It's a perfect day
A perfect day, Elise

Ah oh, It's a perfect day
A perfect day, Elise

[pj harvey/perfect day elise/is this desire?]

vés a la merda (no com a parella)

this is our last goodbye
i hate to feel the love between us die
but it's over
just hear this and then i'll go
you gave me more to live for
more than you'll ever know
this is our last embrace
must i dream and always see your face
why can't we overcome this wall
well, maybe it's just because i didn't know you at all
kiss me, please kiss me
but kiss me out of desire, babe, and not consolation
you know it makes me so angry 'cause i know that in time
i'll only make you cry, this is our last goodbye
did you say no, this can't happen to me,
and did you rush to the phone to call
was there a voice unkind in the back of your mind
saying maybe you didn't know him at all
you didn't know him at all, oh, you didn't know
well, the bells out in the church tower chime
burning clues into this heart of mine
thinking so hard on her soft eyes and the memories
offer signs that it's over... it's over

[jeff buckley/last goodbye/grace]

Sí que ho entenc.
I estic cansat de passar per un tros de pedra que no té cap tipus de
sensibilitat.

Però la idea de ser amants va ser teva. Pas meva.
I jo t'ho vaig preguntar: "Segur que et farà bé?".
I tu em vas dir que cap problema.
I vam tenir una relació d'amants, per a mi, molt bona. Perquè follar
deixa de ser només un polvo quan ho fas amb algú a qui t'estimes, a
qui coneixes molt bé, amb qui hi ha complicitat d'haver compartit un
tros de vida.

Jo ho he fet i potser fora bo que tu també ho fessis. Parlo
d'un exercici de realisme, de deixar de banda sentiments i adonar-se'n
que la vida de cadascú fa impossible que tu i jo siguem parella,
encara que ho vulguéssim.
No pot ser.

I ja no podia ser al tram final de la relació, però seguíem.
I seguíem, tot i saber que no podia ser, perquè ens estimàvem com a parella.
Però van passar coses, va haver-hi crisi i la relació de parella va
desaparèixer.

I si ho tinguéssim clar, potser podríem veure'ns amb normalitat i
aquest cap de setmana jo podria anar a aquest concert sense problemes.
Un concert al qual jo et vaig dir que hi aniria abans que tu i al que
ara no hi puc anar perquè m'ho prohibeixes.

No hi aniré. Perquè no vull veure't plorar, ni vull que ploris encara
que no et vegi. Perquè t'estimo (no com a parella) i no vull fer-te
mal.
Però aquesta relació s'ha de normalitzar d'alguna manera i no vull que
la normalitzis fent-la desaparèixer.
Els dos anys que vam estar junts només tindran sentit si ens podem
veure, si puc abraçar-te, riure amb tu... Ja t'ho he dit aquest matí:
NO ET VULL PERDRE! perquè vull comptar amb tu quan penso en
gent que m'estimo i amb qui m'agrada estar. I a mi tampoc em cal
follar-te (ni que em follis tu). En tinc prou amb el teu somriure.

reload?

We’re walkin’ like in a dolce vita, this time we got it right.
We’re livin’ like in a dolce vita, oh gonna dream tonight.
We’re dancing like in a dolce vita with lights and music on,
Our love is made in a dolce vita, nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

We made it down in the dolce vita, wipe all your tears away,
We lived it like in a dolce vita, a game of yesterday.
I’m so alone in the dolce vita - oh, baby, telephone.
This magic’s down in the dolce vita , nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

We’re living like in a dolce vita, oh gonna dream tonight.
We’re dancing like in a dolce vita, nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

It’s all last night together with our love again...

[ryan paris/dolce vita]


hauriï d'estendre la roba, hauriï de preparar l'escalivada per demà, hauriï d'endreçar la casa i no ho faig. avui s'acaben les meues vacances.
acabi de parlar amb en toni. tot començava més o menys bé, vol que faci unes coses per reservar la seua casa a corsega per les seues vacances, i no s'adona de com voldriï estar amb ell allà, no s'adona que estic freda amb ell perquè no el puc oblidar, i vull que no tinguim més contactes per intentar apagar les meues ganes d'ell, de veure'l, d'abraçar-lo, els meus records dolorosos.

pero no puc.

fa poc m'ha proposat tornar a fer un cap de setmana "en amoureux", i no li podia respondre, perquè vull passar més nits amb ell pero sé que al final no ens portarà enlloc. millor seria oblidar-lo, escric oblidar-lo pero ara des de la trucada m'adoni que és oblidar-nos, ell tampoc m'oblida, el conchesumadre.
volia dir-li "no més caps de setmana" -no més no només. tant de bo fos només. per començar-

i li he dit "què fas pel teu aniversari? puc baixar?"

diu que està fet pols a nivell sentimental. diu que aviam, si tornéssim junts, com ens ho fariem?

el TAV, el 2007.

pero no sé.

dic: entre el que ja sé del toni i el que no sé de l'escriptor de veritat (dels collons), prefereixi descobrir l'escriptor.

ara per ara.

pero no sé.


[il.lustració James G Mundie]