30 de juny, 2006

encara que hi hagi

Pas vu les feuilles venir
Pas vu les feuilles tomber
Qu’es-tu venue me dire ?
Pourquoi es-tu passée ?
Non je ne savais pas
Non je n’ai pas appris
Et comment c’est déjà
De ne pas être ici

Fais-moi revenir au monde
Le toucher sans mettre de gants
Même pour sentir qu’il s’effondre
Même s’il n’y croit plus comme avant
Fais-moi retrouver mon ombre
Perdue dans l’ombre qui me tient
Le souvenir du lendemain

Non je n’sortirai pas
Pourquoi es-tu venue ?
Comment te souvenais-tu
Que j’étais encore là ?
Les rues, les avenues
Se passent très bien de moi
J’ai vécu trop de choses
Que je ne saisis pas

Fais-moi revenir au monde
Le toucher sans mettre de gants
Même pour sentir qu’il s’effondre
Même s’il n’y croit plus comme avant
Fais-moi retrouver mon ombre
Perdue dans l’ombre qui me tient
Le souvenir du lendemain

Pas vu les feuilles venir
Pas vu les feuilles tomber
Comment veux-tu aimer
Quand on ne sait plus dire
Si c’est l’hiver, l’été
Si c’est mieux, si c’est pire

Tu n’insisteras pas
J’entends les marches craquer
Elles devancent les pas
De qui va s’en aller
N’y a-t-il donc pas en moi
Quelqu’un sous les soupirs
Quelqu’un qui aimerait
Bien voir les feuilles venir

Fais-moi revenir au monde
Le toucher sans mettre de gants
Même pour sentir qu’il s’effondre
Même s’il n’y croit plus comme avant
Fais-moi retrouver mon ombre
Perdue dans l’ombre qui me tient
Le souvenir du lendemain
Deux flèches lancées dessous les combles
Fais-moi revenir au monde…

[dominique a/revenir au monde/tout sera comme avant]

ja m'ha respost l'escriptor de veritat. amistat, col.legues, poca cosa més. les estrelles diuen que tot anirà bé, que només cal esperar, aixo si que ha canviat.
deixar estar. encara no està preparat. ha d'endreçar la seua vida.



l'esperaré.


o és el que crec?







serà un signe? un signe més?
només la meua il.lusio?
què m'agrada en ell? quines promeses? quina felicitat?

voldriï sentir els seus cabells arrisats sobre la meua espatlla.
demà el toni ve a passar el cap de setmana a casa meua. està bé, està moolt bé, començavi a me sentir calenta.

14 de juny, 2006

primparat -ada (adj)


(la foto és de christel i pascal)


Cada dia un mot / 1628 / dimecres, 14 de juny del 2006
http://www.rodamots.com/

primparat -ada (adj)

Si cau no cau, en perill o a punt de caure, d'engegar-se, de perdre's.
"Aquest home està primparat; els primers freds el mataran."
"Has deixat primparada l'ampolla i ha caigut."

[Etimologia -- De «prim» i «parat», de construcció anàloga a mots com
ara «primfilar» o «primmirat».]

Vostè, senyor Rajoy, pot fer molt i molt per la pau entre tots. Però,
fins ara, en comptes de mullar les brases ha atiat el foc. No se
m'esveri, don Mariano. El mal de vostè i de tants com vostè és que no
creuen en Espanya. La veuen tan primparada que, només amb un Estatut
escarransit com el català, ja els sembla que se n'aniria al botavant.
o Josep M. Ballarín, «Al senyor Rajoy» (Avui, 28 de gener del 2006)

I un altre diu: --Ja ens deixareu, senyora,
que donem una ullada pel rebost,
que tenim una gana que ens arbora
i estem fets a no veure pa a la post.
I per la set de nostres caminades
també treurem el nas dins del celler,
i si ens vénen de gust vostres criades
em penso que voldran deixar-se-ho fer.--
I riuen, i la dona esfereïda
repassa les angúnies i els perills,
i veu molt primparades honra i vida
de les seves serventes i els seus fills.
Però trobant-se feble i desarmada,
no podent aturar la mala sort,
resta vora el seu llit agenollada
pregant de llavis i patint de cor.
o Josep M. de Sagarra, El comte Arnau (1928)

"Hola Toni,
Avui sem l'11 de setembre, t'imagini fent la festa amb la gent del rotllo, te trobi a faltar.
Tinc unes cosetes a explicar-te, molt importants.
Segurament rebràs aqueix mail després del famos dijous 15 fatidic, i segurament aquestes coses ja te les hauré
dites, però crec que és important deixar-les per escrit i clares.

Sobre totes les coses que teniï i tinc de canviar per estar bé amb mi mateixa, vull que sàpigues que ja ho sabiï
abans que me deixessis, però me faltava la impulsió, la que me vas donar, per comencar a actuar en forma
seriosa. De totes maneres, no estavi disposada a passar un any més davant de la meva pantalla i sense
diners ni autoestima.
Ja m'adonavi de tot aixo, i ja estic fent canviar les coses, però aquestes coses no canvien del dia a l'altre, pot
trigar una mica abans de què ens adonessim dels resultats efectius.
Faig els esforços --trobar feina, ordenar la casa, cuidar-me, retrobar la confiança en mi mateixa--, estic fent els
esforços, i me pregunti com és que no els vaig fer abans. Vull dir, estic veient les coses amb un altre ull, i
veritablement vull canviar de vida, i canviaré de vida. No perquè m'ho vas demanar, sinó perquè és el que he
de fer.

Sobre la nostra relació, o no-relació, jo necessiti saber si tenim una relació de parella --de vacances, però de
parella-- o si només sem amics.
No puc soportar més que un dia me diguis guapa i te trobi a faltar i estem de vacances i t'estimi etc i el dia
següent que hem trencat, que no he d'esperar res, que ja està tot clar, que pots sortir amb algú altre etc...
No puc soportar que me diguis que no estem junts però igual potser que un dia...
Necessiti saber.
A més, crec que ja saps el que vols amb mi, si és que vols trencar però que te sents malament i me dius que
potser no, per no fer-me tanta pena, pensant que anirà millor aixins, doncs no Toni, no anirà millor aixins, si
vols que la nostra relació s'acabi, ho has de dir clarament i contundament. Així, faré el meu dol, i podré passar
a una altra cosa.
Si te queda una mica d'amor per mi m'has de dir les coses clarament.
Perquè si me deixes creure que potser no està acabat del tot, segurament no pateixi tant, però és encara
pitjor, perquè guardi l'esperança, però a un moment o l'altre arribarà la decepció, que fa molt més de mal, a
més del sentiment que l'altre s'ha rigut de tú.

Mira Toni, si no tens les idees clares del tot, crec que d'aqui 15 dies sí que les tindràs, o almenys les hauràs de
tenir. Jo, d'aqui 15 dies, el 30 de setembre a mitjanit, horari de Greenwich, si no m'has dit res, consideraré la
nostra relació acabada definitivament, tindrem alguns contactes més per arreglar les coses materials, i
després serà acabat. Necessitaré no veure't ni saber res de tú durant un bon moment, simplement per oblidar-
te i fer el dol de la nostra relació. No se tracta de portar-se bé o mal amb l'ex, se tracta de fer el treball de
tancament i d'oblit que cal en aquestes situacions. No podria aguantar que me diguessis guapa i que m'estimes i
veure't el dia següent amb una noia en els braços.

Sé que odies els ultimatums, com tothom, però mira, me sua la polla si em permets l'expressió.

Tu mateix.

O"


*** Aquesta setmana: suggeriments dels subscriptors. El d'avui és de
Maria Verdaguer, de Sora (Osona), que especifica: «Aquest mot és ben viu
a la nostra família, tot i que el pronunciem afegint-hi una 'e' al
començament i sense la 'r' (="epimparat"). L'excusa més habitual que té
un infant quan espatlla una cosa és dir que ell no ho ha fet i que la
persona anterior que ha usat el bé ho ha deixat 'epimparat', volent
indicar que potser ja jo havia espatllat i que ho ha recompost però
deixant-ho ben estantís per tal que les culpes se les carregui un
altre.» ***

Llibres de regal? Quins llibres? No m'ho vull perdre, jo, això!
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=llibres

09 de juny, 2006

solitud


com un mossén ben sord
tot confessant un cor de muts
la solitud em rep amb un ram de flors
-hola bon dia, benvingut què tal com et va?
seriosa digna d'un galant
enganxosa amiga fleuma i figa flor,
sense prèvi avis et vindrà a visitar
innocent, quan menys fa falta et ve a trobar
de bon cor, de bon gust
hi ha algú que a la fi no et vol, hi ha algú, sense rancor
com un senyor l'he convidat a un te melós
hem xerrat junts amb pau pels descosits
tots dos fins tards perduts hem passejat pel port
hem barrejat un cigarret, ben tous fent tombs
tots junts hem renegat del temps
com bons cosins hem anat al llit,
idiota i crua, llefiscosa amb gust,
xiripitiflautica ambulant
quan menys fa falta et ve a trobar innocent.
hi ha algú que a la fi no et vol,
hi ha algú, sense rancor
signes del temps, on ets? sota el cobrallit
a cada voraviu, rera cada cul
tot fent un pipi, cosint calçotets
ebri recordant el pa amb vi oli i sal
li he picat l'ullet amb riure de peix
delicadament li he volgut dir adéu
s'ha enrampat la mà, de genolls plorant
m'ha agafat el pit ben fort m'ha dit
noooo, no em deixis mai, mai sola...

[adrià puntí/solitud/pepalallarga i...]

no sex last night


és estranya aqueixa sensació d'estar lligada a algú pel destí, de que les coses passen aixins perquè han de passar aixins, de que tot està escrit prèviament, no se sap on. Senti que SÉ que tinc un lligam amb l'escriptor de veritat, i que és més fort que jo, com si ho havien decidit des d'allà dalt, déu, el destí o el que vulguis, a mi m'agrada pensar que és la colla dels jugaires de dominós...
tot això i continuï sense cap notícia, però un milió de signes del cel que me diuen que estic en el bon camí, que no he de perdre l'esperança. la il•lusió?
lâcher prise, deixar estar. les coses vindran si han de venir. sé que està força malament aqueixos moments. dubti entre pensar si m'ha oblidat o si no vol presentar-se a mi amb tot el pes dels seus maldecaps.

enyori la seua olor. enyori la seua escolta. enyori la seua veu. enyori el seu somriure, quan sempre amaga les seues dents.
enyori la seua mirada, i els moments on ens adonem d'aqueix lligam, més enllà de les paraules.


oui c'est inutile de te le préciser
nous devinons intuitivement
qu'au delà de cette limite
c'est un peu plus que du sentiment
inutile de consulter
voyants médiums et livres saints
nous sommes d'accord, nous sommes d'accord

oui je traverserais la jungle pour toi
sans aucune autre arme
que celle que tu accepteras
et tout comme le dévôt au pied de son idole
moitié de l'âme moitié du corps

non je ne viens pas en touriste
je voudrais m'integrer
jusqu'au plus profond
de ce que tu veux bien m'accorder
loi du lieu loi du sang
sommes nous ou bien des larmes
nous sommes d'accord, nous sommes d'accord

je saluais le jour comme un enfant divin
je lisais l'ennui dans le texte sans n'y comprendre rien
inutile de consulter
voyants médiums et livres saints
nous sommes d'accord, nous sommes d'accord

[général alcazar/nous sommes d'accord/des sirènes et des hommes]

08 de juny, 2006

amo l'aroma




Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fés-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veien sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.

joan salvat papasseit

04 de juny, 2006

les nits més curtes



tinc una ressaca dels grans dies avui.
ahir vam anar al concert amb la lisa i la anna, abans vam anar al Tinc Set, "com'd'hab'" com diuen els francesos. m'agrada emborratxar-me per veure fins a on m'atreveixi anar.
el mati després sempre lamenti el que he fet, encara que no hagi estat escandalos.
doncs avui lamenti haver parlat a l'arnau, no li he dit res especial pero estavi massa borratxa i crec que ho ha notat.
m'he trobat amb l'iu, amb el qual vaig cardar fa unes setmanes, li he dit que recordavi haver fet uns petons al seu company de pis durant el carnaval del 2003, m'ha dit que li ha explicat i que van riure li he dit que si, que soc aixi. sabiï pas què fariï si tornés a veure l'iu a una festa, teniï pas ganes de tornar a sortir amb ell, pero ahir si que n'he tingut ganes, pero crec que més aviat teniï ganes que algu m'agafès en els seus braços, de totes maneres l'iu ha fugit, no hi ha paraula més adequada , i l'he deixat marxar, un xic estranyada i decebuda també, pero res de l'altre mon.
he dit a l'oriol que la nit de la festa per al gerard haviï tingut ganes d'abraçar-lo perquè era trist, i que no haviï pas gosat, perquè no eri pas prou borratxa, aixi que ahir l'he abraçat, ben fort, i aviat li he enviat un sms que deia "oriol mon amic t'adori", i li he dit que no haviï pas posat "t'estimi" perquè és una frase massa carregada de sentit.
m'he fet amiga amb un policia, encara no entenc per què, ha fet riure tothom, els altres policies feien fora als meus amics que deien "pero si el vostre company està xerrant amb la nostra amiga, l'hem d'esperar...." he anat a veure aqueix policia, li he dit que m'estimavi més que fos ell que me fes fora perquè els altres tenien cares de dolents.
bé, si aixo pot servir a fer saltar unes multetes, per què no?
aqueixa nit hi ha l'aniversari del bertrand, suposi que demà també lamentaré coses, esperi que no tindran res d'escandalos...

m'aguanti cada dia de tornar a trucar al toni, sé que me faria mal. si l'escriptor de veritat dels collons me donava noticies, belleu que no en tindriï tantes, de ganes de trucar....

02 de juny, 2006

replay



cada cop que escolti batiscafo katiuscas d'antònia font pensi en l'escriptor de veritat. crec que recordaré molt de temps la baixada cap a cotlliure amb replay de banda sonora semblava un aterrissatge a una ciutat llunyana exòtica desconeguda i càlida, plena de promeses.




tot va començar cap al mig de desembre, quan vaig haver d'anar a una reunió on no podia anar la lisa. esperant el pau vaig agafar l'enderrock i vaig trobar un article sobre l'escriptor de veritat que havia fet un llibre sobre un dels músics que més m'agraden.
al arribar a la reunió en pau va preguntar a la gent allà si me coneixien, i van dir que no, però jo vaig dir "tu, estàs en l'enderrock d'aquesta setmana". 1 milió de punts com diria el toni. i vaig sentir que "algo estava pasando", sabiï pas què, però sabiï que ell també ho sentia i que me mirava, gosavi pas mirar-lo de por d'envermellir un xic i que ho notés.


[pintura pere garcia-fons]

01 de juny, 2006

animita


cada dia passi pel lloc on s'ha matat el gerard, hi queden uns rastres de l'accident i mai no puc desviar-ne la mirada.
voldriï comprar unes flors per posar-les allà, com una animita xilena, per a que la gent recordi d'ell o de com la vida pot marxar en un tres i no res.
mano preguntava dimarts "per què vius? quin és el teu objectiu a la vida?"
ser feliç? i per què? per caure des de més amunt?
ajudar als demés? i oblidar-me?
donar suport a la meua filla? perquè se faci la mateixa pregunta d'aquí 20 anys?

quin objectiu se pot tenir a la vida?
assolir el despertar com diuen els budistes?
aconseguir no reencarnar-se?

What does it matter, a dream of love
Or a dream of lies
We're all gonna be in the same place
When we die
Your spirit don't leave knowing
Your face or your name
And the wind through your bones
Is all that remains
And we're all gonna be
We're all gonna be
Just dirt in the ground

The quill from a buzzard
The blood writes the word
I want to know am I the sky
Or a bird
'Cause hell is boiling over
And heaven is full
We're chained to the world
And we all gotta pull
And we're all gonna be
Just dirt in the ground

Now Cain slew Abel
He killed him with a stone
The sky cracked open
And the thunder groaned
Along a river of flesh
Can these dry bones live?
Ask a king or a beggar
And the answer they'll give
Is we're all gonna be
Yea yeah
We're all gonna be just
Dirt in the ground

[tom waits/dirt in the ground/bone machine]

anouk l'etoile polaire

[foto cechegoyen]