I will...

i bé, ha marxat la flor verinosa, i qui em torna?
senyores i senyors, davant vostre aquesta nit, per a un nou viatge a les estrelles fugaces, el mister hide!

i jo, res, encantada de la vida.

I can remember

per al mister hide

I can remember all that happened
When we met
I can remember the way we knew
There was something special between you and me

The way we sang the song of that crazy man
The way we danced in the sea
The way we kissed, and we could feel
There was something special between you and me

We should have died in the sea
It was the only way to stay
Together forever
Together forever

I always knew that this story could'nt be
I would stay alone
You'll be gone

I can remember the way we knew
There was something special between you and me.

[oscar/I can remember/records de maçanet de cabrenys]

I won't

per al mister hide


Do you think you can treat me this way?
Do you think you can call me this way?
Do you think you can love me this way,
And that I will always forgive you?

But that's not true
I won't forgive you anymore

... I hope so...

[oscar/I won't/records de maçanet de cabrenys]

Poso aquestes lletres de cançons meves, dedicades al mister hide, així puc veure per quin estat d'ànim vaig passar per culpa d'ell
-bueno, més aviat per culpa meva-, i té alguna cosa de tranquil·litzadora, saber que ara no sento quasi res quan penso en ell, així puc tenir l'esperança que un dia, d'aquí poc potser, no sentiré res quan pensaré en la flor verinosa.
És aquesta la idea d'allò que m'explicava el meu amic, de quan tornes a patir... és que hi ha esperança.

I can't

per a la flor verinosa

I'm trying to wake in the morning
Without the taste of your lips
And I can't

Trying to be handsome for the outside
But it's your face I see in the mirror
And I can't

Trying to think about something else than my bleeding
But it's your words I have in my mind
It's your eyes I have in the eyes
It's the hole you left I have inside
And I can't

Trying to remember how happy was my life before you
And I can't, no I can't

[oscar/I can't/records de maçanet de cabrenys]

què fer? què es fa? què acostuma la gent a fer en aquests casos? què he de fer? com ho he de fer?
deixar que la vida normal, és a dir la vida sense ell, passi com hagi de passar i enterri tots els records que tinc amb ell. he de fer-me nous records, treure la seva empremta de la meva vida. és una mena de gran neteja.
he de mirar les meves cames sense pensar en les seves carícies, he de seure al sofà sense pensar que hi va dormir i que hi vam passar un moment tan màgic que ni tan sols sabíem si era dia o nit.
he de rentar-me les dents sense pensar que va utilitzar el meu raspall, he de posar-me el barnús sense buscar-hi el seu olor, he de menjar sense pensar en els dinars que vam compartir, he de beure cafè sense buscar a quina tassa va beure, he d'escoltar dominique a sense pensar en... no. això encara és massa difícil.

ara, ja puc dir una cosa, i ho dic de manera solemne. ha ha, ja em veig, jo la tontaestúpida, pujant a algun escenari fosc o alguna barra torta, un got mig buit de vi negre barrat a la mà, i declarant, més seriosa que un pal :
- us ho dic, senyores i senyors, el dia que torno a escoltar dominique a sense tenir cap pessic al cor, és que ja estaré curada.

el pes. ja ha tornat el pes. no val buscar explicacions, no val ni explicar a les seves amigues que és una màquina de guerra, contra la qual no es pot fer res. no val dir dolenteries al seu respecte, si al final l'única cosa que tinc contra ell és que m'hagi deixat.
tinc l'esperança que torni. és completament estúpid, però tinc la sensació que pensarà, reflexionarà i s'adonarà que al final, em troba a faltar, no hem acabat el camí que havíem de fer junts i que al meu costat se sent feliç.
estic a un tal punt de desesperança que fins i tot lamento haver-li fet la pregunta fatal "fem una parella?"
crec que fins i tot hagués pogut continuar així, veure'ns a vegades, sense compromís, passar una estona o bé un cap de setmana i prou, algun sms de tant en tant i poca cosa més.
però ja sé que mai no hagués pogut suportar-ho, viure tot això sense passar-me.
a més, quan recordo tots aquells senyalets de què havia deixat d'agradar-li, se'm va aquesta esperança.
tinc un pes a dins, no sé com ho faig per respirar.

diu un amic meu que tornar a plorar per a un amor vol dir que un dia tornaràs a enamorar-te, ja que si ja havies patit per algú i tornes a patir per un altre, és que estàs perfectament capaç de trobar encara una altra persona que estimis fins que et faci plorar.
a banda de la definició excel·lent de l'amor (un seguit de llàgrimes i esperances), trobo també que és una excel·lent raó de viure.
sempre i quan hagis admès que viure és tan estúpid com patir tot esperant trobar un dia una raó de patir encara més. o sigui, pujar escala i escala per poder caure d'encara més alt.

perquè clar, al final, ha considerat que jo no l'interessava com a parella i m'ha deixat.
no val buscar excuses ni explicacions ni defectes o altres teories falses i psiquiàtriques, a un moment donat he deixat d'agradar-li i prou.
és això que em fa mal, fora que això.
i, quan vull torturar-me un xic més, penso en tots aquells signes que ara tinc ben clars, però que no vaig voler veure ni de broma. (o només de broma, però xiquitita xiquitita)
com ha girat la cara per a eixugar-se la cara quan li havia llepat els llavis, la cara que va fer quan vaig dir que vingui a buscar la catifa a casa meva, com va fugir a la cuina quan vaig dir que em quedaria aquí un any o potser tres... (tontaestúpida)
- fas olor a patxulí
- ah sí?
- no m'agrada aquest olor
- ...

(ui com caic)

- va sempre molt ràpida, tu, oi?
- parles molt, no?
- t'ajudo?
- buaaa! en pelaràs una que n'hauré fet quatre
- buaaaa! buaaaa!
- ah sí? faig molt buaaaa?

home, massa.

anit, he fet un somni estrany, alliberador.
algú em deia :
- abans de tot, has de comprar-te sostenidors d'esport.
- és veritat, he dit.
- ara, escolta'm, t'ha mentit, t'ha dit que li agradava el cafè i no era cert, t'ha dit que posava vinagre a les patates fregides i no era cert, t'ha dit que era boig pels còmics i no era cert, t'ha dit mil coses perquè sabia que així l'estimaries, però aquestes coses no eren certes.
- mira, és un d'aquells que prefereixen considerar el seu pas al planeta com una funció teatral, amb públic, grupis, articles de premsa i crispetes per als altres.
- armat fins als collons, he afegit.
- deixa'm parlar. mira, no pots haver-te deixat enganyar per les estrelles que et posava als ulls, ell no és res més que el bonic discurs que l'envolta.
- ara que ho saps tot, com coi pots estar encara plorant el final de la vostra relació?
- les moments de plaisir, he respost.

merci pour la soif

Tu connais mieux que moi les orages mon amour
Qui t'ont fait si souvent trembler
Tu en sais davantage que moi mon amour
Sur les mirages qui vous font tellement espérer
Tu aspires mieux que moi au grand large mon amour
Mais y'a toujours un caniveau devant les baies vitrées
Alors maintenant sois sage mon amour
Et va-t-en s'il-te-plaît
Tu en sais davantage que moi mon amour
Sur tout le mal que je t'ai fait
Tu connais mieux que moi les hommes mon amour
Qui vous manquent tellement de respect
Merci pour la faim, merci pour la soif
Merci pour les nerfs, merci pour la joie
Merci mais je te perds
Comme un con c'est bien moi
Tu en as vu trop de carnages mon amour
La poudre, le sang, le gibier
Alors maintenant dégage mon amour
Va-t-en s'il-te-plaît
Merci pour la faim, merci pour la soif
Merci pour les nerfs, merci pour la joie
Merci mais je te perds
Comme un con c'est bien moi
Merci pour la faim, merci pour la soif
Merci pour les nerfs, merci pour la joie
Merci mais je te perds

[miossec/merci pour la joie/boire]

It'll be allright

per a la flor verinosa


I'm not the first one
I'm the one who comes after
'Can do anything about it
I have to do with it

We dreamt together
But you woke up in the morning
It was a pretty dream
So I stayed sleeping

I wish the day has never come
But it's too late now
I should have guessed it before
I should have known it before

I'll open my eyes now
I'll be allright
I'll open my eyes now
It'll be allright, be allright...

[oscar/it'll be allright/records de maçanet de cabrenys]
(imatge de pepo alcalà)

pujada

Au Twenty-two bar, on dansait, on dansait
C'était plutôt inhabituel
Alors bien sûr j'en profitais
De bras en bras les gens passaient
Ça n'était
Qu'un temps court pour se relancer
Et puis se remettre à danser

Parfois j'entendais
Quelqu'un m'appeler
Personne
Quand je me tournais

Au Twenty-two bar ce soir-là, on dansait
Je ne sais plus pourquoi c'était, non
Pas plus que les gens qui dansaient
Si par hasard ils s'arrêtaient
Ils sentaient
De vieux décors se balancer
Plusieurs fois manquaient de tomber
Et du coup de bras en bras ils repassaient
Alors on se laissait aller
Au Twenty-two bar ce soir-là

Parfois j'entendais
Quelqu'un m'appeler
Personne
Quand je me tournais

Au Twenty-two bar ce soir-là, on dansait
A chaque fois que je le voyais
Je l'appelais puis me cachais
Après tout ce qu'il m'avait fait
J'attendais
Le bon moment pour l'aborder
Et sentir son sang se glacer
Mais comme vraiment rien ne pressait
Ne pressait
Pour l'heure je le laissais filer
Bientôt je le ferai danser

[dominique a & françoiz breut/le twenty two bar/la mémoire neuve]

baixada

A trop le dire le temps passe,
Et Boris se sent vieux
Dans l'heure qui suit son oeil tourne,
Boris est tombe
Mène droit chez l'herboriste,
Boris a l'air d'aller mieux
Celle qui l'a sauve le couve,
Et Boris en rajoute un peu.

Celle qui l'a sauve le quitte
Et Boris avec effroi
Voit passer des jours terribles,
Qu'il ne comprends pas
Des jours hargneux le poursuivent,
Ces vieux jours, ce sont ceux la
Un retour chez l'herboriste,
Et Boris a l'air moins triste.

Boris et sa carabine
Font des cartons sur un chat
Mais nul ne s'en formalise
Boris en est la
C'est un sale guerre la guerre lasse
Contre la montre aux aguets
Celle qui mène a tant de frais.

[dominique a/le gros boris/si je connais harry]

soltar

deixar estar. no tirar-me al seu coll. les coses vindran si han de venir. fer-li por. que no consideri que ja estat tot guanyat. deixar-lo venir. deixar de plantejar aquesta relació com a un matrimoni futur. guardar les armes. aixecar les armes. esperar. no pensar massa. no trencar-se el cap.
en el fons, però,ja sé que aquesta història és acabada.

el sol solet fa ullades

ui ui ui, primer recordo la seva energia, tenia un sol a costat meu. un sol que ens calentava més que el foc al voltant del qual estàvem asseguts. i les seves paraules d'amor, d'amor universal, de pura güena onda senyor.
recordo com em vaig deixar agafar per aquestes paraules, fins i tot tornant-me tonteta, abans que el dimoni que tinc a dins em digui que aquestes coses -el sol, l'amor, la felicitat, vaja- no son per a mi...

i dues setmanes entre cel i terra, reflexionant, perquè clar, ell també és un prohibit, un que no s'hauria de tocar.
i l'ànsia de la pregunta: "qui vindrà?"

i veure'l, intentar de lluitar, fracassar, deixar-me portar... una nit boja, en pilotes sobre la barra, i cantar i ballar, i tomar i tomar, i apropar-nos fins a estimar-nos, en tots els sentits de la paraula.

"no puc dormir amb tu"
"perquè no dorms amb ell?"
"ara hi vaig"

marxa a la feina, i em quedo adormida, repetint en el somni "que torni que torni, no pot haver marxat, no puc marxar sense haver-lo tornat a veure, que torni, que torni..."
i com a les pelis més cutres de princeses americanes, la veu de la chabi "hi ha neu? tanta? no podeu treballar doncs, bé, torneu, us esperem"
pensava que estava somiant, però no, ara seu al llit, apropo la cama per a tocar-lo, i me l'agafa amb febre, com si esperava aquest senyal, que de fet n'era un, "seguim junts encara una estona..."

dies màgics. farts de riure, fins a tenir mal de panxa. xerrar fins que no quedi res amagat. sentiment d'ànima germana. (un cop més, vaja)