vés a la merda (no com a parella)

this is our last goodbye
i hate to feel the love between us die
but it's over
just hear this and then i'll go
you gave me more to live for
more than you'll ever know
this is our last embrace
must i dream and always see your face
why can't we overcome this wall
well, maybe it's just because i didn't know you at all
kiss me, please kiss me
but kiss me out of desire, babe, and not consolation
you know it makes me so angry 'cause i know that in time
i'll only make you cry, this is our last goodbye
did you say no, this can't happen to me,
and did you rush to the phone to call
was there a voice unkind in the back of your mind
saying maybe you didn't know him at all
you didn't know him at all, oh, you didn't know
well, the bells out in the church tower chime
burning clues into this heart of mine
thinking so hard on her soft eyes and the memories
offer signs that it's over... it's over

[jeff buckley/last goodbye/grace]

Sí que ho entenc.
I estic cansat de passar per un tros de pedra que no té cap tipus de
sensibilitat.

Però la idea de ser amants va ser teva. Pas meva.
I jo t'ho vaig preguntar: "Segur que et farà bé?".
I tu em vas dir que cap problema.
I vam tenir una relació d'amants, per a mi, molt bona. Perquè follar
deixa de ser només un polvo quan ho fas amb algú a qui t'estimes, a
qui coneixes molt bé, amb qui hi ha complicitat d'haver compartit un
tros de vida.

Jo ho he fet i potser fora bo que tu també ho fessis. Parlo
d'un exercici de realisme, de deixar de banda sentiments i adonar-se'n
que la vida de cadascú fa impossible que tu i jo siguem parella,
encara que ho vulguéssim.
No pot ser.

I ja no podia ser al tram final de la relació, però seguíem.
I seguíem, tot i saber que no podia ser, perquè ens estimàvem com a parella.
Però van passar coses, va haver-hi crisi i la relació de parella va
desaparèixer.

I si ho tinguéssim clar, potser podríem veure'ns amb normalitat i
aquest cap de setmana jo podria anar a aquest concert sense problemes.
Un concert al qual jo et vaig dir que hi aniria abans que tu i al que
ara no hi puc anar perquè m'ho prohibeixes.

No hi aniré. Perquè no vull veure't plorar, ni vull que ploris encara
que no et vegi. Perquè t'estimo (no com a parella) i no vull fer-te
mal.
Però aquesta relació s'ha de normalitzar d'alguna manera i no vull que
la normalitzis fent-la desaparèixer.
Els dos anys que vam estar junts només tindran sentit si ens podem
veure, si puc abraçar-te, riure amb tu... Ja t'ho he dit aquest matí:
NO ET VULL PERDRE! perquè vull comptar amb tu quan penso en
gent que m'estimo i amb qui m'agrada estar. I a mi tampoc em cal
follar-te (ni que em follis tu). En tinc prou amb el teu somriure.

reload?

We’re walkin’ like in a dolce vita, this time we got it right.
We’re livin’ like in a dolce vita, oh gonna dream tonight.
We’re dancing like in a dolce vita with lights and music on,
Our love is made in a dolce vita, nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

We made it down in the dolce vita, wipe all your tears away,
We lived it like in a dolce vita, a game of yesterday.
I’m so alone in the dolce vita - oh, baby, telephone.
This magic’s down in the dolce vita , nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

We’re living like in a dolce vita, oh gonna dream tonight.
We’re dancing like in a dolce vita, nobody else than you.

It’s all last night together with our love again.
Another light, before we'll drawn in darkness, say you'll never leave me now,
Say you gonna love me now.

It’s all last night together with our love again...

[ryan paris/dolce vita]


hauriï d'estendre la roba, hauriï de preparar l'escalivada per demà, hauriï d'endreçar la casa i no ho faig. avui s'acaben les meues vacances.
acabi de parlar amb en toni. tot començava més o menys bé, vol que faci unes coses per reservar la seua casa a corsega per les seues vacances, i no s'adona de com voldriï estar amb ell allà, no s'adona que estic freda amb ell perquè no el puc oblidar, i vull que no tinguim més contactes per intentar apagar les meues ganes d'ell, de veure'l, d'abraçar-lo, els meus records dolorosos.

pero no puc.

fa poc m'ha proposat tornar a fer un cap de setmana "en amoureux", i no li podia respondre, perquè vull passar més nits amb ell pero sé que al final no ens portarà enlloc. millor seria oblidar-lo, escric oblidar-lo pero ara des de la trucada m'adoni que és oblidar-nos, ell tampoc m'oblida, el conchesumadre.
volia dir-li "no més caps de setmana" -no més no només. tant de bo fos només. per començar-

i li he dit "què fas pel teu aniversari? puc baixar?"

diu que està fet pols a nivell sentimental. diu que aviam, si tornéssim junts, com ens ho fariem?

el TAV, el 2007.

pero no sé.

dic: entre el que ja sé del toni i el que no sé de l'escriptor de veritat (dels collons), prefereixi descobrir l'escriptor.

ara per ara.

pero no sé.


[il.lustració James G Mundie]

louise

Il y a rien faire par moments
Regarder le monde à l’envers
Croire en tout, en l’éphémère
Décider d’aller de l’avant
Car il y a dans l’air par moments
Ce léger souffle, séduisant
Peut-on rester débutant
Apprivoiser ses nerfs?

[louise attaque/la traversée du désert/à plus tard crocodile]