una pregunta més

per què ha arribat el matí següent a saludar-me amb un "adiu manyaga" en la meva llengua?
per què, mentre que jo estava tocant la guitarra (recorda my friends dels red hot), era l'unic que cantava?
per què va reaccionar quan em va molestar le guardeur de troupeaux?
per què no va canviar d'actitud, per què va mantenir aquesta complicitat mentre que ja sabia que volia estar amb ell?

per què no es va comportar com un fill de puta?

somni d'una nit de primavera

és impossible. ha mentit. no pot ser. sé que estava borratxa, però hi ha coses que recordo perfectament i no quadren amb el seu rateau.

com es va apropar, un cop tothom havia marxat a dormir

com es va queixar, quan feia més de 10 vegades que li parlava de la seva ex, per què no pares de parlar d'ella -perquè és la meva amiga

com em va portar la manta, disposat a col·locar-la sobre les meves espatlles, i com tonta que sóc la vaig prendre de les seves mans per posar-me-la, no fos cas que em toqui aquest, qui pensa que és?

com m'havia dit, encara al curs, has pensat en mi? mmmmm...

com em va escoltar, tota la nit, com vaig pensar que només havia durat mitjoreta i que en realitat van ser 4 hores i més

com em va explicar, que si bevia suc de raïm era perquè qui veut voyager loin ménage sa monture, i com no vaig entendre que era per quedar-se amb mi com més millor

com va esmentar el seu lloc de vida quan li estava explicant que cada noi amb qui surto és un món per descobrir

com em va dir, per dormir, hi ha una habitació allà dalt, una altra allà dalt també, la meva habitació, el sofà, i per rentar-te les dents, hi ha un raspall nou, i un un xic usat, el meu...

com em va servir un got d'aigua, quan ens estàvem rentant les dents, els dos, com una parelleta kinderbueno






com va decidir anar-se'n a dormir, un cop vaig acabar el meu discurs sobre els beneficis d'estar soltera

tontaestúpida


Il y a des ombres dans "je t'aime"
Pas que de l'amour, pas que ça
Des traces de temps qui traînent
Y a du contrat dans ces mots là

Tu dis l'amour a son langage
Et moi les mots ne servent à rien
S'il te faut des phrases en otage
Comme un sceau sur un parchemin

Alors sache que je
Sache le
Sache que je

Il y a mourir dans "je t'aime"
Il y a je ne vois plus que toi
Mourir au monde, à ses poèmes
Ne plus lire que ses rimes à soi

Un malhonnête stratagème
Ces trois mots là n'affirment pas
Il y a une question dans "je t'aime"
Qui demande "et m'aimes-tu, toi ?"

Alors sache que je
Sache le
Sache que je

[jj goldman/sache que je/en passant]

capgirat

- he oblidat d'explicar-t'ho, però saps que a l'amic d'en pep li agrades molt?
- sí que ho sé, em va perseguir tota la nit l'altre dia... A mi és el seu amic que m'agrada, però cada cop que vaig anar a parlar-li va fugir corrent
- és ell, l'amic d'en pep, en quimi, l'alt, no el petit, ho va explicar al pep, que si tens algú, que el vas encantar...



- i què, oscar, com ho tens això del-que-no-pot-ser ara que saps que li agrades al quimi?
- mira, el dos s'han cancel·lat mútuament, estava amb mal de panxa pel-que-no-pot-ser, i ara, em sento alliberada
- no podria recordar la seva cara, porta barba?
- recordo que té els ulls clars, però sobretot recordo l'energia de la seva cara, escalfadora com un rajet de sol

bestieses

Ara fa més d'una setmana que ho he trencat tot. simplement. com una puta tonta estúpida. com l'eternal víctima de les ferides de sempre. putes ferides. puto orgull. tonta estúpida. güevona. fera salvada i sola. amb una màscara que t'hi cagues, diria l'adrià.
no ho sé.
no vull saber.
vull dormir, que el temps torni enrere, que s'aturi en aquella energia especial de gent especial de mirades i rotllos especials vull que soni la música dels pixies vull recuperar les meves ulleres de sol i dormir en els seus braços.

És l'home de la meva vida.
o és el que crec?
el que voldria creure?
aconseguiria fer-me oblidar l'escriptor de mentida? potser sí èèèh?
un que és a la meva altura, un per ser-ne orgullosa, un que podria portar a qualsevol lloc i presentar a tota la gent amb qui comparteixo rotllo, un sense ferida, o amb ferides que no ressonen amb les meves.
un amic, un complíce, un amb qui puc desplegar-me del tot, un que m'entèn sense parlar, ni tan sols sense mirar-nos, la puntuació de les meves frases, l'esguard que m'anima i em dóna ganes d'anar més enllà de mi mateixa, potser massa potser no?
potser
tot i això no penso canviar-me en amelie flassac.
potser que ho lamentaré algun dia.
potser no.