Gora

m'és tan injust veure joves tan joves, tan bonics i plens de vida, que han decidit sacrificar-ho tot perquè consideren que la seva vida no val res si la seva terra no és lliure, tractats de terroristes per la gent que es diu oberta de ment i multicúltidelscollons.
no se'ls ha acudit que si els joves d'aquest país deixen la família, la terra, les festes del cap de setmana, la perspectiva de tenir fills i un llarg etcètera de possibles (de camins no escollits, diria l'amic) per a entrar a la clandestinitat, l'allunyament, la por, la cadena perpètua o la mort, és que "deu haver-hi alguna cosa"?
i que només pel preu d'aquest sacrifici la seva causa s'hauria de considerar?
quan veig la seva mirada a les fotos policials, tan dreta, tan resoluda, tan victoriosa, entenc què és viure dempeus.