dies horribilis

estic destrossada. hecha pedazos. dins meu, tinc una bèstia que m'apropa cada dia més al precipici. m'estic tornant boja. 'and, the worst part is that there's no one else to blame'
entenc, ara, perquè tots m'han fugit, segurament han entrevist aquella bèstia i no han volgut caure amb mi.
sé, també, que mentre no estigui curada (o en procés avançat de curació), no puc pretendre apropar-me a ningú, ni que ningú s'apropi a mi, estic massa dèbil. amb aquest estat d'ànim, tot allò que té a veure amb l'esfera sentimental em trastorna tant que podria tornar la bèstia perillosa.
(he tornat a mirar, avui, si moriria en caure de la finestra del meu despatx. amb una mica de sort, sí.)