déu meu
ara sí que entenc per què ningú no vol compartir res amb mi
si no tinc res per compartir
és que ja no sóc una dona
sinó una exdona*
fa 4 anys que ploro
4 anys que no ha passat ni un dia sense una olor, una música, un paisatge, un gust a la boca que me'l faci recordar
sóc la viuda d'un home encara en vida, d'un home ara feliç amb una altra.
"and the worst part is that there is no one else to blame*..."
*exdona: gràcies a justine lévy in rien de grave, ed stock, 2004
* sia/breathe me/lady croissant, caroline music, 2007
30 de setembre, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
desperto
xisclo
t’enyoro
el cervell processa dolorosament l’evidència de que ja no tornaràs
aquesta crua realitat és com ficar sal a les ferides més fones
com si el cor definitivament s’hagués esquinçat
...tenim massa "forats a la memòria"
difícils de tapar...
possiblement hi ha excessives peces perdudes dels trencaclosques de la vida
m'has fet posar melancòlic...
salut estimada!
Publica un comentari a l'entrada